dimarts, 28 d’octubre del 2008

La nit

La nit és fosca
i ha refrescat
la lluna és plena
en un cel estrellat.
Tinc ganes de saber
que ha passat
no surten les estrelles,
la lluna s’ha girat.
Té la cara trista
i enfadada està.
Però perquè serà,
per què no la miro?
per què no l’estimo?
La nit de cop i volta
ja no em vol mirar.


Andrea Ruiz Torres

divendres, 24 d’octubre del 2008

NIT

Cada nit surt l’estel
Ara el veig ara no el veig
La lluna il·lumina el cel,
I s’encenen els estels.



S’encenen els fanalets,
La lluna es posa el barret
Il·luminant els carrers estrets
I comença a fer més fred.

Lídia Pérez 6è B

El meu planeta

Ja sura la nit
i el meu planeta brilla
les estrelles l’envolten
i l’il·luminen.


Quan m’assec a llegir
ell brilla com una estrella
em fa companyia
i em fa un xiu-xiu a l’orella.

~Pol Calderer Camdelacreu~

La claror de la lluna

He arribat a casa
una claror resplendent
sortia de la finestra,
lluent i somrient,
era la lluna

Sense poder-ho evitar
m’he acostat al balcó
Els arbres del costat
amb la seva ombra
he topat.

Encisada m’he quedat
amb la lluna
i el cel estrellat.
No era un somni,
era la realitat.

Joana C.V. 6è B

La lluna

La lluna rodona,
la lluna com el sol,
la lluna brilla al cel,
la lluna és un estel.


Aissa 6èA

El cel

El cel de la nit,
és tot estrellat
amb molts puntets blancs,
que veus al terrat.

El cel del matí,
amb molta claror,
només mana el sol,
fa molta calor.

Ernest Palacios Surribas 6èA

diumenge, 5 d’octubre del 2008

CURS 2008 -09 ESCOLA NOVA


Tenia ganes de tornar a començar, suposo perquè l’havia vist néixer; ja feia un any que convivíem amb l’obra i la xafarderia podia més. Es veia “guapo”, des de fora; però i per dins, seria clar?, espaiós?... Com seria?
L’activitat era frenètica, hi havia molta gent treballant, paletes, llauners, pintors, electricistes,... tothom s’afanyava, tenia pressa, sabia perfectament què havia de fer.
Un cop a dins l’espai es va fer clar i molt ampli, hi cabíem tots, no ens podíem fer nosa. El primer que em vaig fixar va ser en el pati, un pati que no estaria acabat fins ben passat l’hivern, segons ens van dir. Era gran , immens, perdríem els nens petits, ara que hi havia els nens de primer. Després ens vàrem anar endinsant per tots els racons de l’escola: aules, despatxos, passadissos, biblioteca.. i el gimnàs amb teatre inclòs; ja vaig veure les fúries actuant allà dalt, i l’àngel i..., tots vàrem dir :
“a terra Satanàs!!!...
El vaig trobar genial, ple de llum, gran, espaiós, fantàstic.
Els propers dies han estat de bojos intentant posar les coses al seu lloc, netejant i col·locant-ho tot. Semblava que no ho tindríem acabat per quan entréssiu vosaltres, però la veritat és que ens n’hem sortit i n’estic molt satisfeta. Sols queda rebre-us i veure la cara que hi poseu vosaltres, vosaltres que en sou els protagonistes.
coni
BENVIGUTS AL NOSTRE BLOC LITERARI DEL CICLE SUPERIOR DEL FORTIÀ SOLÀ