dijous, 22 de març del 2007

La casa del llac

Una vegada, vam anar a fer una excursió a no sé on, només sé que era un lloc tranquil i no hi vivia ningú. Vam voltar per uns prats molt grans i no hi vivia ningú. Vam voltar per uns prats molt grans i molt tranquils, amb flors i papallones. De cop el cel es va tapar i van començar a caure gotes d’aigua fines que semblaven ratlles el cel. Vam córrer a buscar un refugi o alguna pedra gran per protegir-nos, perquè cada vegada plovia més fort i com no trobàvem res ens vam separar: "Jo aniria amb el meu pare i la meva germana, amb la meva mare" i així ho vam fer.

Vam estar caminant uns cinc minuts fins que vaig v
eure una casa de fusta, una mica vella, però encara estava en condicions. Li vaig dir al meu pare que allà a l’esquerra es veia una casa. Tots dos vam pensar que el millor seria picar a la porta, però quan vam picar ningú no va contestar.

Vam cridar per saber si hi havia algú, però res. Tot seguir la porta es va obrir sola, es veu que no tenia clau i sempre estava oberta, perquè no hi havia ningú.

Era una casa collidora, de color blanc i d’una fusta vella, les vistes eren impressionants, al davant del balcó hi havia un llac molt gran i al fons de tot , quan ja s’acabava el llac, continuaven els prats. La casa, perquè no hi hagués tanta humitat, estava 1 metre aixecada de terra gràcies a unes potes primes i llargues que tenia a baix.

Al cap d’uns minuts vam cridar a la meva mare i la meva germana perquè vinguessin. Quan van venir no s’ho podien creure. Era una casa de somnis, només faltava pintar-la una mica i tapar alguns forats, i ja estaria llesta. Així ho vam fer, la vam pintar i li vam tapar els forats, en aquell moment, era estiu i feia calor, així que ens vam banyar al llac.

Els dies van anar passant ràpids com coets de l’ho bé que ens ho passàvem i cada vegada s’acostava més l’hora de tornar a l’escola. Dos dies abans de començar l’escola vam tornar a Torelló i quan vam començar l’escola jo em moria de ganes que comencessin les vacances d’estiu per poder tornar a la casa del llac.

Així, cada estiu vam anar a aquella casa. I ara, que ja fa uns quants anys des de que vam trobar la casa, encara me’n recordo de quan la vaig veure per primera vegada. Amb tots els detalls.

Patrícia Z. 5è B



dilluns, 19 de març del 2007

Sortida al Cosmocaixa de Barcelona

El 6 de març de 2007 vam anar d'excursió a Barcelona, a visitar el Cosmocaixa.
Mireu algunes de les fotografies que vam fer:



El pèndol ens va cridar molt l'atenció.




Amb aquestes "maquinetes" vam visitar diferents experiments tot responent les preguntes que ens feia.



Unes neurones de mida "extragran".



No podies perdre't detall de les explicacions per respondre les preguntes.


Era molt interessant veure com el pop obria un pot.


Els personatges de la prehistòria semblaven reals, més d'un s'ho va creure!



Fins i tot podem veure-hi un cervell humà.

El cavall

Si jo pogués tenir un cavall
de color blanc hi pujaria
tot el dia si em deixessin
tenir un cavall me'l quedaria
per tota la meva vida.
Si jo pogués tenir un cavall
el pentinaria i el respallaria.

El rellotge


El rellotge fa tic, tac i
les hores van passant.
El rellotge s'ha espatllat
i ha deixat de funcionar.

Les agulles del rellotge
han deixat de recordar
els vells somnis que tenia
amb elm eu gos i amb el meu gat.

Bea 6è

La cirera


És vermella,
es menja a la primavera.

Abans de néixer és una flor,
molt blanca de color.

Me les poso com a arracades,
i quedo ben arreglada.

La veritat és que no em queden malament,
però quan puc me les menjo corrent.

Anna P. 6è

La Pluja



La pluja és transparent,
aigua ben lluent,
molt agradable a l'estiu
perquè als pagesos els hi somriu.

Oriol 6è

dijous, 8 de març del 2007

La Natura

La gran cascada amb el seu color verdós va cap avall esverada,
amb les pedres plenes de molsa i el cel blavós fa que el paisatge sigui meravellós,
els avets i els roures envolten el riu que està molt viu.




Wissam i Cristina 6è

Un gran raig d'aigua

Un gran raig d’aigua al mig de la ciutat rega dos grans arbres i la gent que va passant i que ben xopa es va quedant.
A dins d’un gran llac una plataforma no gaire gran, petites onadetes el vent va creant. I la vora de la platja ben x
opa s’ha quedat. I les seves roques del llac artificial fan joc amb al cel blau de allà a dalt.




Marc i Francesc 6è

dijous, 1 de març del 2007

Carnaval

El divendres a la tarda vam celebrar el Carnaval, que tot s'hi val!

Per començar una tarda de Carnaval ben animada,
no hi ha res millor que les actuacions dels grups!



La primera actuació va ser d'un dels grups de sisè,
amb una música molt marxosa!



Per animar l'ambient, res millor que uns quants acudits!



I una mica de màgia per donar el toc d'intriga a la tarda.



Més moviment amb unes noies de cinquè.



El punt emocionant de la tarda el van posar aquests nens de cinquè, amb els diabolos i el io-io.



Aquí veiem les noies de sisè en una part del seu ball.



I aquí una de les coreografies!



Amb exhibició de bàsquet inclosa.



Quina flexibilitat, noies!



L'humor de Polònia molt ben representat per aquests alumnes.
A la fotografia podem veure Ferran Adrià.



El ball que veiem a la fotografia ens va entretenir una bona estona.



Vam aprofitar per sortir a fora on l'espai era més ampli.



Es van divertir molt ballant.



I representant!



Els de sisè van acabar les acutacions amb una
cançó de Macedònia.

Carnaval

Només cal que doneu un cop d'ull a les fotografies i veureu la festa que vam organitzar després
de les actuacions de cada grup.



Les mestres també s'ho saben passar bé.



Tots van ballar, cadascú a la seva manera.



Ja ho diuen, que per Carnaval, tot s'hi val!



Vam ballar i riure molt.



Però algunes també van tenir temps per llegir!