He arribat a casa
una claror resplendent
sortia de la finestra,
lluent i somrient,
era la lluna
Sense poder-ho evitar
m’he acostat al balcó
Els arbres del costat
amb la seva ombra
he topat.
Encisada m’he quedat
amb la lluna
i el cel estrellat.
No era un somni,
era la realitat.
Joana C.V. 6è B
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada