Al terrat de la meva àvia,
moltes flors hi ha plantades,
totes plegades,
que bé han quedat!
El groc de les dàlies,
el taronja de les gerberes,
i el vermell de les roses
és el nom de totes elles.
El blanc de les margarides,
el rosa dels geranis
i les campanetes liles
totes elles fen bona fila.
JOSEP ROSELL 6È A
divendres, 14 de novembre del 2008
EL DESMAI
El desmai ploraner
es desploma
molt lleuger
i a sobre la gespa
creix molt bé.
Fa ventet
i les branques
poc a poquet
a sota
una noia hi llegeix
i somia que tot
ho ha après.
Olga.G.S 6eB
es desploma
molt lleuger
i a sobre la gespa
creix molt bé.
Fa ventet
i les branques
poc a poquet
a sota
una noia hi llegeix
i somia que tot
ho ha après.
Olga.G.S 6eB
EL CALVELL
Els clavells de color blanc ,
jo d’ells n’he fet un gran ram.
Els clavells de color lila,
jo d’ells n’he fet una "pila".
Continuo caminant,
n’he trobat un de vermell,
me l’he quedat mirant,
només pensava amb aquell.
ERNEST 6È A
jo d’ells n’he fet un gran ram.
Els clavells de color lila,
jo d’ells n’he fet una "pila".
Continuo caminant,
n’he trobat un de vermell,
me l’he quedat mirant,
només pensava amb aquell.
ERNEST 6È A
EL MEU VEÍ BEDOLL
Et veig cada dia,
de veí et tinc
des que era petita
ets el meu amic.
Els dies de pluja
i els de sol també.
Fent-me companyia
en ho passem molt bé.
Des de la galeria et veig,
sigui de dia o de nit.
Ets únic en el món ,
Ets el meu bedoll.
LAURA 6È B
de veí et tinc
des que era petita
ets el meu amic.
Els dies de pluja
i els de sol també.
Fent-me companyia
en ho passem molt bé.
Des de la galeria et veig,
sigui de dia o de nit.
Ets únic en el món ,
Ets el meu bedoll.
LAURA 6È B
LA FLOR DE VELLUT
Tinc una planta a casa
que és una preciositat
és de vellut i vermella
quina casualitat !!.
Quan la iaia me la va portar
amb una torratxa la vaig plantar;
ara ja és molt gran
i els dies passen volant.
La rego cada dia
i brillant i alegra està
però un dia es morirà
i la vida se’m pansirà.
Judit Nuño
6è A
que és una preciositat
és de vellut i vermella
quina casualitat !!.
Quan la iaia me la va portar
amb una torratxa la vaig plantar;
ara ja és molt gran
i els dies passen volant.
La rego cada dia
i brillant i alegra està
però un dia es morirà
i la vida se’m pansirà.
Judit Nuño
6è A
LA ROSA
Sóc vermella
com la sang
tinc un aroma
molt refrescant .
Estic plantada
en un terrat
ben humit
sempre em reguen
per la nit
quan tothom
està dormint.
JANIS 6È B
com la sang
tinc un aroma
molt refrescant .
Estic plantada
en un terrat
ben humit
sempre em reguen
per la nit
quan tothom
està dormint.
JANIS 6È B
LA PALMERA
Tinc una palmera
que la mare la rega.
És més alta que jo,
quasi no hi cap al menjador.
La mare la cuidarà
però no ho podrà evitar
un dia es morirà
i jo em posaré a plorar.
Sofia
6è.A
que la mare la rega.
És més alta que jo,
quasi no hi cap al menjador.
La mare la cuidarà
però no ho podrà evitar
un dia es morirà
i jo em posaré a plorar.
Sofia
6è.A
EL PRESSEGUER
Tinc un presseguer
content i cridaner
quan fa vent
el mira la gent.
Tothom passa pel costat
i ell es queda ben parat
veu els nens com juguen
i de fruits li han agafat
Gerard Villegas 6è A
content i cridaner
quan fa vent
el mira la gent.
Tothom passa pel costat
i ell es queda ben parat
veu els nens com juguen
i de fruits li han agafat
Gerard Villegas 6è A
LA ROSA
La rosa ens enamora,
amb els pètals vermells .
El vent la fa moure
com si ballés.
Omar Nounouh Salmi
6è B
amb els pètals vermells .
El vent la fa moure
com si ballés.
Omar Nounouh Salmi
6è B
LA LLUNA
La lluna és rodona i brillant,
i penses en persones
que allà estan.
L'aigua reflecteix la lluna
i sembla que la seva missió
sigui als nens
cantar una cançó.
Raul 6è A
i penses en persones
que allà estan.
L'aigua reflecteix la lluna
i sembla que la seva missió
sigui als nens
cantar una cançó.
Raul 6è A
LA GALAXIA
La lluna que brilla.
Un estel al cel.
Quines meravelles!
Planetes i estrelles
La cosa que falta
és la bola de foc
que crema la terra,
ben a poc a poc.
Amina
6èB
Un estel al cel.
Quines meravelles!
Planetes i estrelles
La cosa que falta
és la bola de foc
que crema la terra,
ben a poc a poc.
Amina
6èB
LA NIT
El dia ha acabat i la nit ha començat.
El cel ennegrit és molt bonic
tot de piquets brillants i petits,
em diuen que salti i que toqui el cel
i que vegi com la claror ,
traspassa els meus dits.
La lluna és damunt del meu sostre
i jo fixament admiro el seu rostre,
em sembla que riu.
Carolina
El cel ennegrit és molt bonic
tot de piquets brillants i petits,
em diuen que salti i que toqui el cel
i que vegi com la claror ,
traspassa els meus dits.
La lluna és damunt del meu sostre
i jo fixament admiro el seu rostre,
em sembla que riu.
Carolina
dijous, 13 de novembre del 2008
LA LLUNA
Una lluna
des del cel,
mira a baix
i veu la mel.
Surt el sol,
i ja no es veu,
quan fa llum
li pren el pèl.
Sofia
6è.A
des del cel,
mira a baix
i veu la mel.
Surt el sol,
i ja no es veu,
quan fa llum
li pren el pèl.
Sofia
6è.A
EL SOL
Bola de foc
passa el dia,
a poc a poc.
Tarda calorosa ,
flor pansida al sol.
Herba seca,
terra calenta,
noi valent ,
la suor va caient .
Nùria 6èB
passa el dia,
a poc a poc.
Tarda calorosa ,
flor pansida al sol.
Herba seca,
terra calenta,
noi valent ,
la suor va caient .
Nùria 6èB
LA LLUNA
La lluna està
en un cel estrellat
vestida de blanc
sembla un plàtan brillant.
La lluna està
contenta i alegre
perquè sempre
L'acompanyia la seva "falguera".
Míriam 6èB
en un cel estrellat
vestida de blanc
sembla un plàtan brillant.
La lluna està
contenta i alegre
perquè sempre
L'acompanyia la seva "falguera".
Míriam 6èB
LA NIT
La nit tranquil·la
El cel estrellat
Abraçant la foscor
L’ immens prat.
Dins el silenci
Un soroll inquiet
Un espant m’he emportat
La nit m’ha agradat.
La nit observa
La pau en el món
Però la seva foscor
En fa tremolor
Les hores a la nit
Poc a poc van passant
Mentre un sol
L’horitzó va il·luminant.
MARC MASDEU MUNCUNILL 6eB
El cel estrellat
Abraçant la foscor
L’ immens prat.
Dins el silenci
Un soroll inquiet
Un espant m’he emportat
La nit m’ha agradat.
La nit observa
La pau en el món
Però la seva foscor
En fa tremolor
Les hores a la nit
Poc a poc van passant
Mentre un sol
L’horitzó va il·luminant.
MARC MASDEU MUNCUNILL 6eB
EL SOL
El sol brillant i potent
que ens escalfa amb alegria;
Un ocell ha passat i calent ha quedat.
A l’hivern se'n va recórrer món,
sense por, content i amb alegria.
Berta 6è A
que ens escalfa amb alegria;
Un ocell ha passat i calent ha quedat.
A l’hivern se'n va recórrer món,
sense por, content i amb alegria.
Berta 6è A
LA LLUNA
La lluna rodona
del cel penjada està,
brillant i contenta
sense parar de voltar.
De dia s’amaga
de nit ens sorprèn
a vegades rodona,
a vegades ni es veu.
De nit me la miro
tan sols un segon
després me n’oblido
tot era un son.
Esther 6è A
del cel penjada està,
brillant i contenta
sense parar de voltar.
De dia s’amaga
de nit ens sorprèn
a vegades rodona,
a vegades ni es veu.
De nit me la miro
tan sols un segon
després me n’oblido
tot era un son.
Esther 6è A
LA LLUNA I LES ESTRELLES
El meu somni és anar
a la lluna a mirar,
amb les estrelles jugar
a amagar, tocar i parar.
Si la pogués agafar
la podria tocar
mirar i regalar
per poder-me il·lusionar.
I si agafés les estrelles?
em podria punxar
amb les punxes que tenen
per poder brillar.
Judit Nuño Romero
6è A
a la lluna a mirar,
amb les estrelles jugar
a amagar, tocar i parar.
Si la pogués agafar
la podria tocar
mirar i regalar
per poder-me il·lusionar.
I si agafés les estrelles?
em podria punxar
amb les punxes que tenen
per poder brillar.
Judit Nuño Romero
6è A
UNIVERS
Les estrelles enceses
els planetes al voltant,
el sol rodó, calent i gran
ho fa tot emocionant.
L’univers és gran
fins i tot gegant
fosc, fred
on pocs homes
hi ha pogut anar
Max
els planetes al voltant,
el sol rodó, calent i gran
ho fa tot emocionant.
L’univers és gran
fins i tot gegant
fosc, fred
on pocs homes
hi ha pogut anar
Max
LA NIT
Una nit d'estiu
miro el cel
i veig els estels
són com cristalls
perduts a l'espai.
Tapada amb un vel
surt la lluna
vergonyosa, adormida;
s’emmiralla al riu
i em somriu.
Mònica 6è A
miro el cel
i veig els estels
són com cristalls
perduts a l'espai.
Tapada amb un vel
surt la lluna
vergonyosa, adormida;
s’emmiralla al riu
i em somriu.
Mònica 6è A
L'ESPAI
El meu somni
és anar a l’espai
i no parar
d’anar amunt i avall.
Somio que estic surant,
semblo un ocell volant.
Em deperta una estrella fugàç
i se’n va en un ziz zaz.
El sol brilla
i la lluna no.
Vola plutó
i el mig hi sóc jo.
L’espai està fosc
quina negror!
em trobo molt sol
i tinc molta por.
El sol m’ha enlluernat
i del somni m’he despertat
estic tot espantat
sort que el somni s’ha acabat.
MARTÍ 6èB
és anar a l’espai
i no parar
d’anar amunt i avall.
Somio que estic surant,
semblo un ocell volant.
Em deperta una estrella fugàç
i se’n va en un ziz zaz.
El sol brilla
i la lluna no.
Vola plutó
i el mig hi sóc jo.
L’espai està fosc
quina negror!
em trobo molt sol
i tinc molta por.
El sol m’ha enlluernat
i del somni m’he despertat
estic tot espantat
sort que el somni s’ha acabat.
MARTÍ 6èB
LES ESTRELLES
Sóc a la meva llar,
els interruptors estan apagats,
però no ho sembla perquè
hi ha unes llumenetes,
molt petitetes,
que des de fora
m’il·luminen a tothora.
Jo les intento tocar
però no hi puc arribar,
amb deu fustes faig una escala,
i amb deu plomes faig dues ales.
Intento volar més amunt del pi
però no ho puc aconseguir
PLAF!!!
-Ai que he caigut!
Però he aconseguit el que he volgut.
He vist les estrelles,
voltant per les meves celles.
Núria Boixader 6èA
els interruptors estan apagats,
però no ho sembla perquè
hi ha unes llumenetes,
molt petitetes,
que des de fora
m’il·luminen a tothora.
Jo les intento tocar
però no hi puc arribar,
amb deu fustes faig una escala,
i amb deu plomes faig dues ales.
Intento volar més amunt del pi
però no ho puc aconseguir
PLAF!!!
-Ai que he caigut!
Però he aconseguit el que he volgut.
He vist les estrelles,
voltant per les meves celles.
Núria Boixader 6èA
L'ESPAI
Jo del balcó miro
la lluna i la seva claror
enlluernant la terra
la lluna m’ enterra.
Jo somio que algun dia
a la lluna viatjaré
però no ho faré
perquè un metge seré.
Abdelhay 6é B
la lluna i la seva claror
enlluernant la terra
la lluna m’ enterra.
Jo somio que algun dia
a la lluna viatjaré
però no ho faré
perquè un metge seré.
Abdelhay 6é B
L'ESTEL
Ha arribat la nit
i miro a l’infinit
veig milions d’estels brillant
i penso quants n’hi hauran?
Entro a l’ habitació
i obro el calaixó
el telescopi he trobat
i pujo cap al terrat.
Ja hi he arribat
miro pel forat
localitzo un gat
i els estels encara no he comptat.
El gat ha fugit
pel telescopi he mirat
he vist un estel
en forma gat.
Humbert 6èA
i miro a l’infinit
veig milions d’estels brillant
i penso quants n’hi hauran?
Entro a l’ habitació
i obro el calaixó
el telescopi he trobat
i pujo cap al terrat.
Ja hi he arribat
miro pel forat
localitzo un gat
i els estels encara no he comptat.
El gat ha fugit
pel telescopi he mirat
he vist un estel
en forma gat.
Humbert 6èA
L'ESTRELLA FUGAÇ
Una ratlla de color daurat,
avui a la nit,
el cel ha travessat.
Una imatge m’ha quedat,
sense cap fotografia,
però el record del meu avi
a la ment m’ha passat.
Aquest moment amb
ell no el puc compartir,
però amb altre gent
i tant com sí !!
Josep Rosell Comellas 6è A
avui a la nit,
el cel ha travessat.
Una imatge m’ha quedat,
sense cap fotografia,
però el record del meu avi
a la ment m’ha passat.
Aquest moment amb
ell no el puc compartir,
però amb altre gent
i tant com sí !!
Josep Rosell Comellas 6è A
LA LLUNA
No puc dormir.
Avui,és lluna plena.
Es veuen les estrelles
i també els planetes.
Els llums s’han fos
i sola m’he quedat.
Un cometa ha passat
i un desig he demanat.
BONA NIT!!
Laura Sampedro 6èB
Avui,és lluna plena.
Es veuen les estrelles
i també els planetes.
Els llums s’han fos
i sola m’he quedat.
Un cometa ha passat
i un desig he demanat.
BONA NIT!!
Laura Sampedro 6èB
LA NIT
La nit reflecteix la foscor
passa en silenci i això fa por.
La nit amaga el tresor del plaer
per això no et deixa veure res.
Aquesta és la seva missió
perquè així és la foscor.
IBAN
passa en silenci i això fa por.
La nit amaga el tresor del plaer
per això no et deixa veure res.
Aquesta és la seva missió
perquè així és la foscor.
IBAN
LA LLUNA BRILLANT
La lluna brillant
en un cel ataronjat
es passa l’estona
mirant un terrat.
Un noi se la mira
i recorda el passat
quan se la mirava
sortia al terrat.
Olga 6è B
en un cel ataronjat
es passa l’estona
mirant un terrat.
Un noi se la mira
i recorda el passat
quan se la mirava
sortia al terrat.
Olga 6è B
SOL
Jo surto pel matí
i veig com se’n va la lluna
m’acomiado al sortir
darrera les muntanyes.
Quan jo ja estic a dalt
veig les cases i els terrats nevats .
Totes les llums s’encenen ,
mentre la gent m'espera .
Janis 6èB***
i veig com se’n va la lluna
m’acomiado al sortir
darrera les muntanyes.
Quan jo ja estic a dalt
veig les cases i els terrats nevats .
Totes les llums s’encenen ,
mentre la gent m'espera .
Janis 6èB***
EL SOL
El sol es rodó
com una col-i-flor.
I a l´ hivern quan surt
ens dóna escalfor.
El sol gira
com un gira-sol.
I a l´ estiu quan surt
fa un esternut.
Anna Heredia Nieto 6è A
com una col-i-flor.
I a l´ hivern quan surt
ens dóna escalfor.
El sol gira
com un gira-sol.
I a l´ estiu quan surt
fa un esternut.
Anna Heredia Nieto 6è A
L'UNIVERS
La lluna cap al cel,
un puntet daurat
un cometa, un meteorit,
una imatge m' ha quedat.
Ho mires més de lluny
i es veu tot l’ univers
et poses cap per avall
i ho veus a l’ inrevés.
Àlex 6è A
un puntet daurat
un cometa, un meteorit,
una imatge m' ha quedat.
Ho mires més de lluny
i es veu tot l’ univers
et poses cap per avall
i ho veus a l’ inrevés.
Àlex 6è A
dimarts, 28 d’octubre del 2008
La nit
La nit és fosca
i ha refrescat
la lluna és plena
en un cel estrellat.
Tinc ganes de saber
que ha passat
no surten les estrelles,
la lluna s’ha girat.
Té la cara trista
i enfadada està.
Però perquè serà,
per què no la miro?
per què no l’estimo?
La nit de cop i volta
ja no em vol mirar.
Andrea Ruiz Torres
i ha refrescat
la lluna és plena
en un cel estrellat.
Tinc ganes de saber
que ha passat
no surten les estrelles,
la lluna s’ha girat.
Té la cara trista
i enfadada està.
Però perquè serà,
per què no la miro?
per què no l’estimo?
La nit de cop i volta
ja no em vol mirar.
Andrea Ruiz Torres
divendres, 24 d’octubre del 2008
NIT
Cada nit surt l’estel
Ara el veig ara no el veig
La lluna il·lumina el cel,
I s’encenen els estels.
S’encenen els fanalets,
La lluna es posa el barret
Il·luminant els carrers estrets
I comença a fer més fred.
Lídia Pérez 6è B
Ara el veig ara no el veig
La lluna il·lumina el cel,
I s’encenen els estels.
S’encenen els fanalets,
La lluna es posa el barret
Il·luminant els carrers estrets
I comença a fer més fred.
Lídia Pérez 6è B
El meu planeta
Ja sura la nit
i el meu planeta brilla
les estrelles l’envolten
i l’il·luminen.
Quan m’assec a llegir
ell brilla com una estrella
em fa companyia
i em fa un xiu-xiu a l’orella.
~Pol Calderer Camdelacreu~
i el meu planeta brilla
les estrelles l’envolten
i l’il·luminen.
Quan m’assec a llegir
ell brilla com una estrella
em fa companyia
i em fa un xiu-xiu a l’orella.
~Pol Calderer Camdelacreu~
La claror de la lluna
He arribat a casa
una claror resplendent
sortia de la finestra,
lluent i somrient,
era la lluna
Sense poder-ho evitar
m’he acostat al balcó
Els arbres del costat
amb la seva ombra
he topat.
Encisada m’he quedat
amb la lluna
i el cel estrellat.
No era un somni,
era la realitat.
Joana C.V. 6è B
una claror resplendent
sortia de la finestra,
lluent i somrient,
era la lluna
Sense poder-ho evitar
m’he acostat al balcó
Els arbres del costat
amb la seva ombra
he topat.
Encisada m’he quedat
amb la lluna
i el cel estrellat.
No era un somni,
era la realitat.
Joana C.V. 6è B
La lluna
La lluna rodona,
la lluna com el sol,
la lluna brilla al cel,
la lluna és un estel.
Aissa 6èA
la lluna com el sol,
la lluna brilla al cel,
la lluna és un estel.
Aissa 6èA
El cel
El cel de la nit,
és tot estrellat
amb molts puntets blancs,
que veus al terrat.
El cel del matí,
amb molta claror,
només mana el sol,
fa molta calor.
Ernest Palacios Surribas 6èA
és tot estrellat
amb molts puntets blancs,
que veus al terrat.
El cel del matí,
amb molta claror,
només mana el sol,
fa molta calor.
Ernest Palacios Surribas 6èA
diumenge, 5 d’octubre del 2008
CURS 2008 -09 ESCOLA NOVA
Tenia ganes de tornar a començar, suposo perquè l’havia vist néixer; ja feia un any que convivíem amb l’obra i la xafarderia podia més. Es veia “guapo”, des de fora; però i per dins, seria clar?, espaiós?... Com seria?
L’activitat era frenètica, hi havia molta gent treballant, paletes, llauners, pintors, electricistes,... tothom s’afanyava, tenia pressa, sabia perfectament què havia de fer.
Un cop a dins l’espai es va fer clar i molt ampli, hi cabíem tots, no ens podíem fer nosa. El primer que em vaig fixar va ser en el pati, un pati que no estaria acabat fins ben passat l’hivern, segons ens van dir. Era gran , immens, perdríem els nens petits, ara que hi havia els nens de primer. Després ens vàrem anar endinsant per tots els racons de l’escola: aules, despatxos, passadissos, biblioteca.. i el gimnàs amb teatre inclòs; ja vaig veure les fúries actuant allà dalt, i l’àngel i..., tots vàrem dir :
“a terra Satanàs!!!...
El vaig trobar genial, ple de llum, gran, espaiós, fantàstic.
Els propers dies han estat de bojos intentant posar les coses al seu lloc, netejant i col·locant-ho tot. Semblava que no ho tindríem acabat per quan entréssiu vosaltres, però la veritat és que ens n’hem sortit i n’estic molt satisfeta. Sols queda rebre-us i veure la cara que hi poseu vosaltres, vosaltres que en sou els protagonistes.
coni
BENVIGUTS AL NOSTRE BLOC LITERARI DEL CICLE SUPERIOR DEL FORTIÀ SOLÀ
dimecres, 14 de maig del 2008
Enyoro
Enyoro el mar
les seves onades
aquell vell far
i les aigües d'aurades.
Enyoro el cel
aquelles estrelles
el sol, un estel
la lluna mes bella.
Enyoro el mar
enyoro el cel
enyoro els paisatges
a sota d'un estel.
les seves onades
aquell vell far
i les aigües d'aurades.
Enyoro el cel
aquelles estrelles
el sol, un estel
la lluna mes bella.
Enyoro el mar
enyoro el cel
enyoro els paisatges
a sota d'un estel.
dilluns, 28 d’abril del 2008
La solució a la contaminació
ÍNDEX
1- El petit Bernat
2- Una idea a l’escola
3- La biblioteca és millor del que un pot imaginar
4- No és tan fàcil com sembla
5- El pare lladre de idees
6- La investigació
7- La construcció de la nau
8- Els fums cap a dins
9- El gran viatge
10- L’avi d’en Bernat
11- Preparació per al segon viatge
12- El contacte i el descobriment
13- Solució i l’evolució
14- Una lliçó per al pare
15- L’evolució de la civilització
1. El petit Bernat
L’any 2085, en el petit poble de Torelló, en el carrer Olot número 27 hi vivia en Bernat, un nen molt espavilat que es pensava que els seus pares amb prou feines i treballs li pagaven l’escola. Ell pensava això, però cada dia a la tarda, sortint de l’escola, en Bernat havia de anar pels carrers o als contenidors a buscar menjar.
Mentrestant, els seus pares anaven a l’ajuntament a demanar els diners que cobraven cada mes. En Bernat no ho sabia, però els seus pares treballaven a la NASA de
Pobre Bernat! pensareu. I també se us deu haver fet un cuc a la panxa que us fa pensar perquè els pares d’en Bernat volen que el seu fill visqui aquesta vida. Doncs perquè tenen la gran, perillosa, pensativa i recargolada missió de donar al món la solució a la contaminació i per això havien de ser discrets, necessitaven extreure informació d’una mestra que anava a l’escola on anava en Bernat, perquè era la única persona de la terra que sabia el lloc on vivia una persona amb qui havien de parlar, i cada final de trimestre els pares d’en Bernat n’hi extreien una mica més.
2. Una idea a l’escola
Un dia, en Bernat, quan passava pel carrer St. Bartomeu, després d’haver passat per molts altres, va trobar una vella que ja caminava amb un bastó, tenia una veu ofegada, impotent i arrugada que gairebé no es podia escoltar, i li va dir:
- Els científics es pensen... (tus) que això de la contaminació és imparable, (torna a tossir ) però jo no penso el mateix, perquè si els prehistòrics van evolucionar molt i van fer molts descobriments, nosaltres també en podem fer tants com ells.
Aquestes paraules van ressonar pel cap del nen tot caminant, fins que va arribar a l’escola. Quan hi va arribar va intentar treures’ho del cap, però no podia, i mira que ho intentava però no podia i per acabar-ho de rematar aquell mateix matí tenia un examen de català. Per sort el timbre li va desvetllar el cap i li va sortir bé.A segona hora li tocava Naturals, i treballaven el tema de la contaminació, i a en Bernat li va tornar a rodar pel cap el que li havia dit la vella. Mentrestant, la mestra i els altres alumnes anaven canviant de tema
Ell anava rumiant una solució a la contaminació i anava pensant: el que nosaltres fem és llençar fums a l’atmosfera, però si els utilitzéssim d’energia aniria perfecte, però això encara seria massa difícil i ens hi passaríem massa temps, abans ja ens hauríem cremat, mmm... mmm... mmm... (van passar deu minuts) però i si mentre ho estudiem, llencem els fums a un altre lloc..., si però a quin? mmm... mmm... mmm... ja està! Si l’espai és infinit durant aquest període temps ho podríem fer, perquè només en contaminaríem una petita part, per tant aquesta seria la solució a la contaminació!!!.
De l’alegria que li va donar aquella solució es va aixecar de la cadira i va fer un crit, fins que es va adonar que estava a mitja classe i es va tornar a asseure amb la cara avergonyida i tots els altres companys/-es se’n van riure.
Quan va arribar a casa ho va explicar als seus pares i els seus pares, envejosos, li anaven donant voltes. No s’ho creien, el pla era gairebé perfecte.
3. La biblioteca és millor del que un pot imaginar
L’endemà en Bernat va tornar anar a l’escola molt entusiasmat perquè a primera hora li tocava Naturals i en Bernat va donar-hi més voltes, ell anava pensant: sí, però... el pla és perfecte però... jo que sóc un nen pobre com ho faré per dir-ho al món.... no tinc cabina teletransportadora i tampoc entenc ni l’àrab ni el rus només sé català, castellà i anglès.... ni m’entendria gairebé amb els anglesos. He de buscar algú que sàpiga molts idiomes mmm... mmm... mmm.. ja està!!!! El veí del cosí del germà del meu pare! I així hauríem d’anar a Tailàndia.... pufff per això necessitaríem la cabina teletransportadora; per tant, l’única cosa que puc fer és preguntar-li a la senyoreta quants idiomes sap .
–Senyoreta , una pregunta: quants idiomes saps?
–Tots els idiomes que sé que existeixen els sé, jo!
Malauradament, aquella senyoreta només en sabia un. En Bernat no va trobar cap més solució que anar a la biblioteca a estudiar idiomes. I cada dia, després de classes, a més d’ anar a buscar menjar anava a la biblioteca a estudiar idiomes, fins que se’ls va saber de memòria tots i després va pensar: la biblioteca és millor del que un pot imaginar, ja em sé de memòria tots els idiomes del món!
4. No és tan fàcil com sembla
Els pares d’en Bernat anaven donant voltes i voltes al pla perfecte que havia creat el seu fill i més voltes hi van donar quan el seu fill un dia que va arribar a casa els va dir:
-Mama, papa, ja em sé tots els idiomes del món, ja puc escampar la meva fantàstica idea. Però abans m’haureu de comprar una cabina teletransportadora i llavors ho podrem escampar pel món i podrem sortir de la pobresa i ens farem rics. Puff! però abans haurem de recaptar diners per poder comprar una cabina teletransportadora, i això ens costarà molt i fins que no ho aconseguim fer tot, potser ja ens haurem cremat puffff!..... ai!
-D’acord fill. Intentarem recaptar molts diners, el més abans possible i si els aconseguim, t’avisarem i viatjaràs per tot el món a dir-ho. Fins i tot aniràs a la NASA i si el teu somni es fa realitat et recompensarem amb tot el que tu vulguis.
En escoltar aquestes paraules, en Bernat es va posar tan content que va començar a fer salts d’alegria.
Anaven passant els dies, i els pares d’en Bernat li deien que estaven intentant recaptar diners, però no ho aconseguien, i en canvi, el que feien era quedar-se a casa intentant idear un pla per robar la idea a en Bernat. I per molt que s’hi feien, no tenien al cap cap pla suficientment segur per robar-li la idea. mira que n’havien ideat de bons, però gràcies a les càmeres de vigilància que gairebé no es podien ni desconnectar ni espatllar, tots els seus plans fallaven, i gràcies a les mateixes no podien posar a prova cap dels seus plans.
5 .El pare lladre d’idees
Un dia en Bernat, tornant d’escola, va trobar la mateixa vella i li va dir
-Bernat, els teus pares m’han dit que tu sol havies pensat la solució a la contaminació, i que la volies exposar al món, Jo et voldria ajudar, però no tinc cabina teletransportadora i no et puc ajudar. Però si que et diré una cosa : els teus pares t’amaguen molts secrets i un d’ells és una missió molt perillosa...
En Bernat se la va mirar espantat i va dir:
–No et crec, els meus pares no m‘amaguen res, i tu em vols enredar, jo confiava en tu, i tu m’has enredat!!! Mentidera!!! No m’enredis!!! - va dir cridant en Bernat, i se’n va anar corrents a casa.
Quan hi va arribar li va explicar tot al seu pare, i el seu pare va pensar: no suporto aquella vella xerrameca, ja s’ho trobarà. I li va dir:
–Tranquil, que deia moltes mentides no te’n pots fiar, de les velles. Per cert, saps com desconnectar les càmeres de vigilància?
En Bernat va desconnectar-les totes i quan va acabar, el seu pare va utilitzar el pla més eficaç per robar-li la idea. i així va ser com el pare d’en Bernat va sortir-se amb la seva i passar a ser el lladre d’idees.
6. La investigació
L’endemà, anant a escola, en Bernat va trobar una altra vella igual que l’anterior, que li va dir:
–La meva germana bessona et va mentir, però jo et diré la veritat perquè soc endevinadora...
- Si aquella vella és la teva germana bessona, no em faràs caure al parany de la vostra causa, i mai no et creuré!!! O sigui, que ja li pots explicar a la teva germana bessona, que has fracassat, i que no em podreu convèncer.
Quan va arribar a escola, ho va explicar al seu millor amic, i no s’ho va creure. Però quan van començar les classes ja se’n va oblidar i a la classe de Naturals ja pensava en la solució a la contaminació. Aquell vespre va tornar a casa carregat de menjar, perquè havia trobat un cuiner de carrer que li havia cuinat gratis, i quan ho va explicar als seus pares, van al·lucinar.
Aquella mateixa nit, el pare d’en Bernat ho va escampar per tota la NASA i va començar la investigació sobre la capa d’ozó. Era una investigació per als científics més experts de la terra perquè era tan i tan perillosa que amb un miserable error de càlcul podia explotar tota la terra i tot el sistema solar. En aquest cas, es convertiria en un forat negre gegantí, o crearia un altre BIG BANG. Però tenien molta confiança en els científics, perquè disposaven dels materials i instruments més avançats de tota la civilització humana i també disposaven de gent ràpida i eficaç per poder disposar dels materials o instruments el més aviat possible.
7. La construcció de la nau
Algun dia, de tant en tant, en Bernat tenia enfrontaments desagradables amb alguna bessona, però a part d’això, vivia una vida normal. L’ escola li anava bé i tenia bona relació amb els seus companys. Fins que un dia, quan va arribar a casa, li van dir:
–Bernat, t’hem de confessar que som rics. Han corregut rumors de la teva idea i la NASA se n’ha adonat i ens ha donat treball i sou.
Li deien una mentida, perquè ja no s’havien d’amagar del món, però en Bernat era llest i no s’ho va creure.
– I quin dia serà el primer viatge del llançament de fums a l’espai? - Va preguntar en Bernat, però li van contestar:
–Encara estan estudiant com agafar el fum.
I sí, a la NASA encara estaven estudiant com poder agafar el fum. van passar dies... dies... i dies... fins que un de vellet va dir:
- I si l’agaféssim amb globus?
Tots hi van estar d’acord, i llavors només faltava fabricar la nau. Però, quin tipus de nau? quina alçada? quina longitud? es preguntaven els científics. ..
- Ja està! Si ho féssim amb escala 1:9999 seria perfecte. va dir un.
- La maqueta fa 59cm d’alçada i 112 de longitud- Va dir un altre, i es van posar a calcular-ho.
-Per tant d’alçada faria 3566’31m. I de longitud 11198’88m.- va dir el més ràpid a calcular-ho de tots.
I ara només calia trobar un lloc prou gran per poder-la construir. Quan el van haver trobat, en qüestió de quinze dies ja la van tenir construïda perquè, com he dit abans, els científics disposaven del material més bo i més ràpid.
8. Els fums cap a dins
Sortia a les notícies, sortia als diaris, i a la premsa, sortia a tot arreu: la solució a la contaminació. Però no sortia en nom d’en Bernat sinó que sortia en nom del seu pare. En Bernat, quan ho va veure, va pensar en les velles germanes bessones. Tot el camí cap a escola anava pensant que tenien raó. “Els meus pares m’han enganyat, i les germanes bessones tenien raó. M’he de disculpar, o sinó, no podré sol contra els meus pares”, va dedidir.
Mentrestant, a la NASA els científics tenien un caos al cap com mai l’havien tingut. La companyia “Fums a Pressió Express” havia tingut un problema per posar els fums a dins els globus i per als científics havia passat a ser companyia “Fums a Pressió Inexpress”
–No ens en podem fiar mai més d’aquesta companyia!!! Li hauríem de treure fins i tot el títol Inexpress perquè no es pot suportar aquesta lentitud per part d’una companyia Express i menys d’una de fums comprimits.
Mentrestant, en Bernat amb la seva cabina teletransportadora va anar a casa de les bessones a disculpar-se.
–Senyores germanes bessones, vinc a demanar-vos perdó.
- Et perdonem, - van dir totes dues a la vegada
–I també us vinc a demanar el vostre ajut perquè no puc jugar a aquest joc contra els meus pares tot sol i necessito dues persones que m’ajudin a pensar com treure-li la fama al meu pare i quedar-me-la jo.
9. El gran viatge
Ja estava tot a punt: la nau ja era construïda segons el que donaven les investigacions, i ja s‘havia començat a investigar el fum per poder-lo utilitzar d’energia, i tot el menjar i aigua que necessitaven els astronautes per a tot el viatge estava preparat.
–Ara el meu fill ja no em podrà parar el peus!!! Pujaré a la nau i seré el més famós de tota la terra!! Ha,ha, ha ! Dominaré la terra amb dues mans!!! Abandonaré el meu fill i la meva dona!!! seré solter!!! I totes les noies de la terra voldran lligar amb mi!.
Mentrestant, a casa de les velles:
–Bernat, t’hem de confessar una cosa. T’hem estat seguint i donant-te pistes perquè jo sóc la teva besàvia i ella la teva àvia, però ens diuen i ens diem bessones perquè som iguals- li van explicar les velles a en Bernat, i en Bernat va quedar bocabadat, però després va reaccionar i va dir:
–Us juro que me n’alegro molt, però si mirem la televisió a qualsevol canal veurem la nau a punt de enlairar-se i no m’agrada fracassar. Haurem de pensar ràpid perquè si la nau s’enlaira haurem fracassat.
-Atenció a l’enlairament! Troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera, exosfera i el coet ja és a l’espai!!! Atenció, el coet es va allunyant de la terra, s’obren les comportes en direcció al sol i surten tots els globus, la nau fa un remolí per encaminar els globus cap al sol i es queda a mirar-ho. Però en un moment ha aparegut un vehicle molt estrany que ha tirat raigs làsers contra els globus, ha obert unes comportes i ha absorbit el fum i se n’ha anat. Això ha estat màgic, per a la humanitat i fins aquí EL LLANÇAMENT DE FUMS A L’ESPAI.
10. L’avi d’en Bernat
En Bernat, quan va veure allò, va pensar que ja ho havia perdut tot, però l’àvia i la besàvia li van dir:
–Vés a casa de la teva mare i digues-li per què s’ha tirat enrere en la seva operació-
En sentir aquestes paraules, en Bernat ho va fer de seguida, però pel camí va trobar un home que li va preguntar:
- On vas?- I sense que en Bernat tingués temps de contestar-li es va posar la mà al cap:
- O sigui, que tu ets el meu nét i vas a casa a dir-li a la teva mare que per què s’ha tirat enrere en el seu pla- va dir el vell que semblava que tenia cent anys com a mínim, i en Bernat li va contestar:
- Com ho sap vostè això? Segur que vostè es el meu avi o besavi?- va preguntar en Bernat, estranyat.
- Sí. Anessis on anessis, sempre et reconeixeria, perquè ets el meu nét. I tot això ho sé perquè tinc poders, gràcies al fet que he estat als pols i les radiacions solars m’han tocat de ple, i per acabar-ho de rematar em van fer servir per fer un experiment d’ADN. I per això, cada vegada que toco una persona veig el que pensa i el seu futur més proper i el teu futur més proper és que li preguntis a la mare per què s’ha tirat enrere en el seu pla.
En aquells moments en Bernat va anar a casa seva i hi va trobar la seva mare i li va preguntar. La seva mare li va explicar una llarga i desastrosa història que deia que el seu pare, per aconseguir el poder, havia fins i tot matat persones i havia fet coses desastroses i que per això s’havia tirat enrere el seu pla. I en Bernat es va desesperar, però la seva mare, utilitzant les idees de robar idees al revés, el va aconseguir consolar.
11. Preparació per al segon viatge
Després d’aquella aparició estranya al primer viatge, els de la NASA treballaven el doble de lents, perquè cada dia es passaven les hores mirant el vídeo i pensaven: “Com pot ser que hi hagi una civilització més avançada que nosaltres?” No paraven de pensar en això i precisament això era la seva perdició. En el que havien de pensar era en els fums, com els farien energia i en canvi només pensaven en com era possible que hi hagués una altra civilització sense que se’n poguessin haver adonat. En canvi, en Bernat i la seva família, menys el seu pare, pensaven en com fer girar la truita en aquestes condicions:
I si féssim anar-hi premsa,televisió i diaris...? - li farien preguntes que no sabria contestar i llavors hi anem a llençar indirectes i es tornarà boig.
Mentrestant, a la NASA ja s’havien afartat de mirar el vídeo, perquè els havia arribat una carta de la companyia de fums comprimits que ja tenien una altra càrrega a punt. Tots els de la NASA es van posar a treballar en la preparació del segon viatge, van avisar al pare d’en Bernat però estava tan ocupat mirant el vídeo que no va sentir el telèfonorella. Els científics de la NASA creien que sense el que va idear la solució a la contaminació no es podia fer cap més viatge i el van anar trucant fins que al cap de dues hores va contestar i va dir que al cap d’una hora estaria preparat.
12. El contacte i el descobriment
Al cap d’una hora, el pare d’en Bernat ja estava dins la nau. De cop es va sentir 10.... 9.... 8.... 7.... 6.... 5.... 4.... 3.... 2.... 1.... i quan anava a sonar el zero hi va haver un tall de la llum i per tota la NASA va ressonar:
- (grtuyytrewwvbtgrfddd) .
El cap de traduccions alienígenes va dir que resultava que el missatge deia: “Sabem parlar el vostre idioma, i quan hagueu desxifrat aquest missatge agafeu una cabina teletransportadora i aneu a les coordenades següents 01937284605 del planeta ADSfghjkl, allà podrem parlar sobre el tema dels fums.
El MJN (màxim cap de la NASA ) va agafar la primera cabina teletransportadora que va trobar i va anar al lloc on indicaven les coordenades del missatge i quan hi va arribar es va trobar una forma de vida molt petita que li va dir
–Escolta! Que no vulgueu ser de l’associació de planetes de la galàxia Paramón no vol dir que l’hagueu de destrossar . Ja sabem que esteu molt poc avançats en la civilització, però si us feu de la APGP avançareu molt més ràpid. Què me’n dius? Vosaltres, els del Sistema Solar, us voleu fer de la APGP ?
- El MJN va fer que sí amb el cap.
- D’acord!- va dir aquell petit extraterrestre - Només ho has de confirmar.
El MJN va fer que si amb el cap i va dir:
- Confirmo que, a partir d’ara, el Sistema Solar és de la APGP.
13. Solució i evolució
Quan el MJN va tornar a la terra, el van rebre amb grans aplaudiments i grans reverències. Però això només va ser durant cinc minuts. Després, tots els periodistes i tota la premsa i càmeres van anar a veure el pare d’en Bernat, i li van començar a preguntar coses que ell no sabia, com per exemple: “Quin dia exactament li va venir la inspiració?” o “Amb què es va inspirar?”. El pla de la mare d’en Bernat havia funcionat. El pare d’en Bernat es va començar a inventar respostes per a cada pregunta.
Mentre el pare d’en Bernat estava pels periodistes el MJN havia agafat una cabina teletransportadora i havia anat a les mateixes coordenades que el cop anterior i es va tornar a trobar amb el mateix extraterrestre i el MJN li va dir :
-Com es fa, perquè els fums que provoquem els humans es converteixin en energia ?
-Doncs, primer heu de posar en un globus tot el fum que hi càpiga i després heu de fer que el globus exploti dins la xemeneia de la fàbrica més gran del món. Un segon després de l’explosió a les restes del globus els ha de tocar fum. Llavors el fum serà d’un color diferent cada dia, el primer dia de color groc, el segon taronja, el tercer lila i així anar fent fins arribar a transparent. Llavors haureu de fer un cable gegant i l’haureu de posar a la xemeneia i l’haureu de connectar a la fàbrica. En aquell moment, la fàbrica explotarà i totes les xemeneies trauran electricitat.
El MJN va donar les gràcies a l’extraterrestre i se’n va anar després a la terra. Ho van fer i totes les xemeneies ara treien electricitat.
14. Una lliçó per al pare
El pare d’en Bernat va tornar a casa amb la intenció de descansar. Però quan va arribar es va trobar tota la seva família i el van començar a torturar mentalment, o sigui, a dir-li “T’ha anat bé, eh? l’entrevista!” o “No ho sabia que t’havies inspirat en una sabata” etc...
Aquell home no ho podia aguantar: o deixava que el món descobrís la veritat o la seva família el seguia torturant mentalment. Va decidir aguantar els comentaris una estona però quan va arribar en Bernat de l’escola ja no va poder més i va dir:
-Doncs digueu la veritat al món, perquè ja no m’importa. El canvi climàtic i la contaminació ja han estat solucionats. Per tant, jo ja ho he vist des de prop. Em vaig capficar massa en la meva missió i al final la va fer el meu fill. Jo li vaig prendre la glòria. Per això ara em tancaran a la presó i ni jo ni ningú podrà fer res en contra del fet que jo vagi a la presó.
Quan el món i la APGP se’n van adonar, va anar a un judici i després directament a la presó . I en Bernat va ser el més famós de la terra i a cada lloc on anava el saludaven amb grans aplaudiments.
El pare d’en Bernat ve rebre la millor lliçó de la seva vida.
15. L’evolució de la civilització
En Bernat cada vegada s’anava fent més gran junt amb el seu poble. Cada vegada avançaven més, fins i tot un dia l’extraterrestre li va dir com fer que la terra fos més gran i donés més recursos econòmics.
Però un dia l’extraterrestre li va dir a en Bernat que podia fer que tots els habitants de la seva civilització es tornessin com l’extraterrestre ,però en Bernat li va dir :
–No gràcies ! -perquè potser més endavant, si fem aquest canvi, ens costarà molt més evolucionar i no m’arriscaré a perdre una facilitat.
Abans en Bernat no es va aprendre tots els planetes de la APGP van pasar 366 dies, o sigui, un any i un dia. I en Bernat anava pensant : “Això m’ha costat més que aprendre’m els idiomes de la terra”.
Van arribar a evolucionar tant que hi va arribar a haver “pa amb tomaqueries” o “cibermercats” i tot!
El nom de Bernat ressaltava al llibre de noms: el nom de la persona que va fer més per a la terra en més poc temps.
Autor: Joan Vilarrasa Cubí
dijous, 24 d’abril del 2008
A mi no em surt res
A mi no em surt res
serà perquè estic espès?
Tinc el cervell congelat
perquè no m’entra res al cap.
Ni poemes, ni contes,
ni textos, ni cançons.
Ni pintures, ni dibuixos,
ni refranys petitons.
Brian Navas i Castillo
"Patufet"
Viola de sisè
MESTRE EN GAI SABER
serà perquè estic espès?
Tinc el cervell congelat
perquè no m’entra res al cap.
Ni poemes, ni contes,
ni textos, ni cançons.
Ni pintures, ni dibuixos,
ni refranys petitons.
Brian Navas i Castillo
"Patufet"
Viola de sisè
MESTRE EN GAI SABER
Un poble de mar
Les cases d’aquest poble,
són blanques i blaves com el mar.
Sobre el penya-segat un gran far,
que il·lumina tot el mar.
El mar calmat m’ha tranquil·litzat,
el mar esverat m’ha desanimat.
Els pescadors a port han arribat,
amb tot el peix que han pescat.
A l’estiu amb el sol,
tothom es queda a casa ben abrigat.
Aquest poble m’ha agradat
i el cor m’ha ben robat.
Martí Fornieles i Cuminal
"Billa Bong"
Englantina de cinquè
són blanques i blaves com el mar.
Sobre el penya-segat un gran far,
que il·lumina tot el mar.
El mar calmat m’ha tranquil·litzat,
el mar esverat m’ha desanimat.
Els pescadors a port han arribat,
amb tot el peix que han pescat.
A l’estiu amb el sol,
tothom es queda a casa ben abrigat.
Aquest poble m’ha agradat
i el cor m’ha ben robat.
Martí Fornieles i Cuminal
"Billa Bong"
Englantina de cinquè
Les ones
Les ones tranquil·les
em mullen els peus,
amb les seves gotes
i el blau del cel.
Les ones tranquil·les
amb el seu cant dolç,
xoquen amb la sorra
fent petits sorolls.
Les ones tranquil·les
vénen i van,
espantant la sorra
i enduent-se coralls.
Les ones tranquil·les
no s’amaguen mai,
fins que jo m’adormo
i somnio que estic surant.
Laia Casals i Castillo
"Fleky"
Englantina de sisè
em mullen els peus,
amb les seves gotes
i el blau del cel.
Les ones tranquil·les
amb el seu cant dolç,
xoquen amb la sorra
fent petits sorolls.
Les ones tranquil·les
vénen i van,
espantant la sorra
i enduent-se coralls.
Les ones tranquil·les
no s’amaguen mai,
fins que jo m’adormo
i somnio que estic surant.
Laia Casals i Castillo
"Fleky"
Englantina de sisè
Estimat poble
Poble de costa,
poble de tristor.
Poble de pluja blanca
que cau a l’horitzó.
Això no ho diguis
a ningú.
El mar està neguitós
per a tu.
- Ai ! l’aigua salada m’ha esquitxat!
quan mar endins m’he ficat.
Tu al sol t’has tombat,
mentre jo al mar he disfrutat.
SPLASH!!!
Laura Sampedro i Casals
"Oxigen"
Flor natural de cinquè
MESTRA EN GAI SABER
poble de tristor.
Poble de pluja blanca
que cau a l’horitzó.
Això no ho diguis
a ningú.
El mar està neguitós
per a tu.
- Ai ! l’aigua salada m’ha esquitxat!
quan mar endins m’he ficat.
Tu al sol t’has tombat,
mentre jo al mar he disfrutat.
SPLASH!!!
Laura Sampedro i Casals
"Oxigen"
Flor natural de cinquè
MESTRA EN GAI SABER
La nit i la lluna
L’aire és fi com una seda,
la nit prima com un vel.
La neu cau damunt la seda
i li fa llum un estel.
La lluna juga a saltar
sobre núvols de cotó;
de tan contenta que està,
fa llum dins la foscor.
Xènia Giménez i Planas
"Física o química"
Flor Natural de sisè
la nit prima com un vel.
La neu cau damunt la seda
i li fa llum un estel.
La lluna juga a saltar
sobre núvols de cotó;
de tan contenta que està,
fa llum dins la foscor.
Xènia Giménez i Planas
"Física o química"
Flor Natural de sisè
El passadís egipci
Hi havia una vegada un detectiu que va veure unes figures egípcies en un paper abandonat al carrer. Va girar el full i va veure un mapa d’un tresor, i ben decidit se’n va anar a buscar-lo.
Tot seguint el mapa, va arribar a un carrer sense sortida. De cop, a terra va veure un ull que li semblava haver vist abans: era l’ull d’aquell paper! Quan el va trepitjar, va caure en un passadís molt fosc. Sort que sempre anava ben equipat i portava una llanterna. La va encendre i va continuar caminant per aquell passadís tan i tan llarg, fins que al final va trobar una porta. Com que el detectiu Jordi era tan llest, va pensar i va dir:
Obre’t, Sèsam!
De cop, la porta es va obrir.
Darrera la porta hi havia un egipci treballant.
A en Jordi li va fer mala espina, i sense fer soroll s’hi va acostar. Li va posar una injecció d’amnèsia i l’egipci es va quedar adormit com un tronc.
Va començar a examinar l’egipci i, en el pal en què treballava, va veure un paper enganxat que deia:
"Ens trobarem al passadís central per emportar-nos el tresor."
A la tarda, en Jordi va seguir l’Ayoub que anava cap al passadís. Es va amagar i va sentir el que deien:
- Robem el tresor. Fugim d’aquí! –va dir l’Ayoub.
- Sí, ha, ha, ha!
Es van escapar per una porta misteriosa.
Però un paper evitava que la porta es tanqués, i gràcies al paper amb prou feines va poder sortir. Llavors va mirar el paper, on hi havia dibuixada una piràmide que era on hi havia el tresor! Va anar a buscar-lo i va trobar els dos egipcis.
Va passar per un passadís molt llarg i després de trenta minuts va sortir.
Després de caminar més i més va veure una piràmide, era la del tresor! Hi va entrar, i del sostre queien gotes de sang. Va pujar unes escales i va veure tres portes. Una porta era de la prehistòria, una altra de lletres xineses, i l’última de dibuixos egipcis. Va entrar per la dels dibuixos egipcis i va trobar el tresor! Però havia de fer una trampa per als dos egipcis. Ràpidament va tornar al passadís central, però no hi havia el paper! Va pensar i va dir:
Muntaré la trampa aquí mateix! Sí!
Els egipcis van sortir i...pataplam! van caure a la trampa. En Jordi va emmanillar els dos egipcis i va tornar a la vida normal.
Al final va ser ric i es va comprar un palau i un Ferrari.
Ah! Els egipcis van anar a la presó. I durant tota la seva vida en Jordi va ser detectiu.
Àlex Romero i Bas
"RKJ"
Clavellina rosa de cinquè
Tot seguint el mapa, va arribar a un carrer sense sortida. De cop, a terra va veure un ull que li semblava haver vist abans: era l’ull d’aquell paper! Quan el va trepitjar, va caure en un passadís molt fosc. Sort que sempre anava ben equipat i portava una llanterna. La va encendre i va continuar caminant per aquell passadís tan i tan llarg, fins que al final va trobar una porta. Com que el detectiu Jordi era tan llest, va pensar i va dir:
Obre’t, Sèsam!
De cop, la porta es va obrir.
Darrera la porta hi havia un egipci treballant.
A en Jordi li va fer mala espina, i sense fer soroll s’hi va acostar. Li va posar una injecció d’amnèsia i l’egipci es va quedar adormit com un tronc.
Va començar a examinar l’egipci i, en el pal en què treballava, va veure un paper enganxat que deia:
"Ens trobarem al passadís central per emportar-nos el tresor."
A la tarda, en Jordi va seguir l’Ayoub que anava cap al passadís. Es va amagar i va sentir el que deien:
- Robem el tresor. Fugim d’aquí! –va dir l’Ayoub.
- Sí, ha, ha, ha!
Es van escapar per una porta misteriosa.
Però un paper evitava que la porta es tanqués, i gràcies al paper amb prou feines va poder sortir. Llavors va mirar el paper, on hi havia dibuixada una piràmide que era on hi havia el tresor! Va anar a buscar-lo i va trobar els dos egipcis.
Va passar per un passadís molt llarg i després de trenta minuts va sortir.
Després de caminar més i més va veure una piràmide, era la del tresor! Hi va entrar, i del sostre queien gotes de sang. Va pujar unes escales i va veure tres portes. Una porta era de la prehistòria, una altra de lletres xineses, i l’última de dibuixos egipcis. Va entrar per la dels dibuixos egipcis i va trobar el tresor! Però havia de fer una trampa per als dos egipcis. Ràpidament va tornar al passadís central, però no hi havia el paper! Va pensar i va dir:
Muntaré la trampa aquí mateix! Sí!
Els egipcis van sortir i...pataplam! van caure a la trampa. En Jordi va emmanillar els dos egipcis i va tornar a la vida normal.
Al final va ser ric i es va comprar un palau i un Ferrari.
Ah! Els egipcis van anar a la presó. I durant tota la seva vida en Jordi va ser detectiu.
Àlex Romero i Bas
"RKJ"
Clavellina rosa de cinquè
Fantasies
Fa una setmana, em va passar el que ningú no s’imaginaria mai.
Tot va començar el divendres passat, quan com cada dia, vaig raspallar-me les dents, vaig beure aigua, i em vaig estirar al llit. Vaig agafar el meu company de somnis tendre, suau, tou com un cotó fluix: el meu osset de peluix, i vaig tancar els ulls. Quan ja estava a punt d’adormir-me, vaig sentir un sorollet que semblava venir de la finestra, però no hi vaig veure res. Vaig tornar a tancar els ulls i, al cap d’un moment, un altre sorollet. Vaig obrir-la, i de fora va aparèixer una cosa brillant, petitona i delicada com una rosa, amb dues ales fines com la seda, amb forma de pètal de margarida, una petita personeta voladora, i...
Un moment, allò semblava una fada!!!. Però deixeu-me pensar, jo devia estar somniant!!!, vaig pensar que, potser, si em fregava els ulls..., però no va funcionar, continuava veient el mateix. La fada em va dir que l’acompanyés, que era urgent. Em va tirar pólvores màgiques per poder volar i jo em vaig deixar emportar per la seva bellesa, vaig agafar el meu anell de la sort, que havia estat de la meva besàvia i vaig marxar. La fada em va comentar que l’havien enviada del món de les fades perquè trobés la noia de l’anell sagrat. Jo vaig preguntar de què es tractava i ella em va contestar que les fades que hi havia gravades a l’anell eren la reina i la princesa del món de les fades. Va explicar que la meva besàvia havia descobert, un dia, aquell món meravellós
i havia encarregat que quan el seu descendent
amb més imaginació tingués onze anys,
li ensenyessin aquell món.
Vam arribar a un bosc amb molts arbres i en el més gruixut de tots la fada es va parar.
- El teu anell encaixa en aquesta marca de l’arbre, si el poses i el gires cap a la dreta, et faràs més petita, per poder entrar dins d’aquest arbre, que és l’entrada al meu món -
Vaig girar la clau-anell i unes pólvores brillants em van envoltar i em vaig fer petita, vaig ser de la mida d’una fada!! Tot seguit vam entrar a dins del tronc i vam caure, per una mena de tobogan fosc. En arribar-hi em van presentar la reina que em va regalar un collaret fet amb diamants amb forma de fada en senyal del seu afecte, i també em va presentar la princesa. Em van dir que quan volgués podia tornar a casa, però mentrestant, podia fer la meva. Com que encara em duraven els efectes de les pólvores, vaig marxar volant, per poder contemplar allò des del cel. Hi havia unes flors precioses, fines, delicades i amb un aroma fresc, que des del cel es podia olorar. Hi havia arbres amb moltes fulles, de color verd clar i molt frondosos, semblaven gelats de menta. Hi havia plantes aromàtiques, amb una olor forta, però tan bona...Tot allò em feia sentir com...com a un element més de la natura, com si fos una flor, o un arbre o...Vaig enlairar-me cara al cel per poder-me estirar en un núvol i així deixar-me emportar mentre veia volar ocells a la meva altura! Vaig baixar i més enllà vaig veure un llac immens, semblava un mar! Vaig passar per allà i vaig tocar l’aigua mentre volava, semblava que m’acariciava!
Era un aigua molt neta, gairebé transparent, clara, però d’un color maragda. Com que era tan petitona, m’hi vaig estar estirada una estona, surant i relaxada, fins que va arribar la posta de sol. Vaig observar com es reflectia a l’aigua aquella esfera brillant, ardent, calenta, que em feia de radiador allà enmig de la natura, fent-me sentir, una mica més, com a casa. Tot era maquíssim, però estava cansada de tantes experiències i, sense voler-ho em vaig deixar caure en una marieta que hi havia per allà. M’estava adormint, quan la marieta va aixecar al vol. La brisa suau em topava a la cara com si em volgués acaronar. La marieta es va posar sobre un arbre, molt alt, des d’on es veia tot com si estigués en una muntanya, o com si estigués al davant d’una espècie de Catalunya en Miniatura. Tot era preciós, estava somniant desperta, quan va aparèixer la fada que m’havia guiat, em va espantar, arribant tant de sobte, i de l’ensurt vaig caure de l’arbre, sort que a sota meu hi havia una bassa bastant gran. Vaig caure allà i vaig quedar inconscient. Algú em va rescatar, i després d’això no em recordo de res. Només sé que vaig aparèixer al meu llit, una mica xopa i estossegant, mig ofegada i amb un collaret de fades. Seria veritat el que m’havia passat, o havia estat un somni? No ho sé, però va ser tan maco...
Patrícia Zamora i Guerrero
"S.O.S Planeta Terra"
Clavellina rosa de sisè
Tot va començar el divendres passat, quan com cada dia, vaig raspallar-me les dents, vaig beure aigua, i em vaig estirar al llit. Vaig agafar el meu company de somnis tendre, suau, tou com un cotó fluix: el meu osset de peluix, i vaig tancar els ulls. Quan ja estava a punt d’adormir-me, vaig sentir un sorollet que semblava venir de la finestra, però no hi vaig veure res. Vaig tornar a tancar els ulls i, al cap d’un moment, un altre sorollet. Vaig obrir-la, i de fora va aparèixer una cosa brillant, petitona i delicada com una rosa, amb dues ales fines com la seda, amb forma de pètal de margarida, una petita personeta voladora, i...
Un moment, allò semblava una fada!!!. Però deixeu-me pensar, jo devia estar somniant!!!, vaig pensar que, potser, si em fregava els ulls..., però no va funcionar, continuava veient el mateix. La fada em va dir que l’acompanyés, que era urgent. Em va tirar pólvores màgiques per poder volar i jo em vaig deixar emportar per la seva bellesa, vaig agafar el meu anell de la sort, que havia estat de la meva besàvia i vaig marxar. La fada em va comentar que l’havien enviada del món de les fades perquè trobés la noia de l’anell sagrat. Jo vaig preguntar de què es tractava i ella em va contestar que les fades que hi havia gravades a l’anell eren la reina i la princesa del món de les fades. Va explicar que la meva besàvia havia descobert, un dia, aquell món meravellós
i havia encarregat que quan el seu descendent
amb més imaginació tingués onze anys,
li ensenyessin aquell món.
Vam arribar a un bosc amb molts arbres i en el més gruixut de tots la fada es va parar.
- El teu anell encaixa en aquesta marca de l’arbre, si el poses i el gires cap a la dreta, et faràs més petita, per poder entrar dins d’aquest arbre, que és l’entrada al meu món -
Vaig girar la clau-anell i unes pólvores brillants em van envoltar i em vaig fer petita, vaig ser de la mida d’una fada!! Tot seguit vam entrar a dins del tronc i vam caure, per una mena de tobogan fosc. En arribar-hi em van presentar la reina que em va regalar un collaret fet amb diamants amb forma de fada en senyal del seu afecte, i també em va presentar la princesa. Em van dir que quan volgués podia tornar a casa, però mentrestant, podia fer la meva. Com que encara em duraven els efectes de les pólvores, vaig marxar volant, per poder contemplar allò des del cel. Hi havia unes flors precioses, fines, delicades i amb un aroma fresc, que des del cel es podia olorar. Hi havia arbres amb moltes fulles, de color verd clar i molt frondosos, semblaven gelats de menta. Hi havia plantes aromàtiques, amb una olor forta, però tan bona...Tot allò em feia sentir com...com a un element més de la natura, com si fos una flor, o un arbre o...Vaig enlairar-me cara al cel per poder-me estirar en un núvol i així deixar-me emportar mentre veia volar ocells a la meva altura! Vaig baixar i més enllà vaig veure un llac immens, semblava un mar! Vaig passar per allà i vaig tocar l’aigua mentre volava, semblava que m’acariciava!
Era un aigua molt neta, gairebé transparent, clara, però d’un color maragda. Com que era tan petitona, m’hi vaig estar estirada una estona, surant i relaxada, fins que va arribar la posta de sol. Vaig observar com es reflectia a l’aigua aquella esfera brillant, ardent, calenta, que em feia de radiador allà enmig de la natura, fent-me sentir, una mica més, com a casa. Tot era maquíssim, però estava cansada de tantes experiències i, sense voler-ho em vaig deixar caure en una marieta que hi havia per allà. M’estava adormint, quan la marieta va aixecar al vol. La brisa suau em topava a la cara com si em volgués acaronar. La marieta es va posar sobre un arbre, molt alt, des d’on es veia tot com si estigués en una muntanya, o com si estigués al davant d’una espècie de Catalunya en Miniatura. Tot era preciós, estava somniant desperta, quan va aparèixer la fada que m’havia guiat, em va espantar, arribant tant de sobte, i de l’ensurt vaig caure de l’arbre, sort que a sota meu hi havia una bassa bastant gran. Vaig caure allà i vaig quedar inconscient. Algú em va rescatar, i després d’això no em recordo de res. Només sé que vaig aparèixer al meu llit, una mica xopa i estossegant, mig ofegada i amb un collaret de fades. Seria veritat el que m’havia passat, o havia estat un somni? No ho sé, però va ser tan maco...
Patrícia Zamora i Guerrero
"S.O.S Planeta Terra"
Clavellina rosa de sisè
El poble "quatre cases"
El poble "Quatre cases"
té barques, vaixells i velers;
i pel port
s’hi passegen mariners.
De la pastisseria
en surt olor de pastissets;
que alegra
els carrers estrets.
Mar en calma,
una vela que es veu lluny;
i el sol ponent que enlluerna
amb un raig de llum.
Lidia Pérez i Moreno
"QK"
Viola de cinquè
té barques, vaixells i velers;
i pel port
s’hi passegen mariners.
De la pastisseria
en surt olor de pastissets;
que alegra
els carrers estrets.
Mar en calma,
una vela que es veu lluny;
i el sol ponent que enlluerna
amb un raig de llum.
Lidia Pérez i Moreno
"QK"
Viola de cinquè
dijous, 13 de març del 2008
dimecres, 27 de febrer del 2008
Els esports
Els esports són divertits
com el hoquei i el beisbol
però m'agrada més jugar
a bàsquet i a futbol.
Els esports són divertits
i a l'escola hi juguem
i a la pista i al pati
sempre a algun joc juguem.
Mohamed 6è "B"
com el hoquei i el beisbol
però m'agrada més jugar
a bàsquet i a futbol.
Els esports són divertits
i a l'escola hi juguem
i a la pista i al pati
sempre a algun joc juguem.
Mohamed 6è "B"
El llibre encantat
La meva història comença així. Un dia de cada dia, a les deu del vespre jo trec a passejar el meu gos. Tot passejant pel carrer al terra, veig un llibre molt extrany. Era un llibre gruixut, la portada era vermella i no tenia títol. El vaig agafar i el vaig obrir, de dins sortia una música molt dolça. Me'l vaig endur a casa, el vaig deixar dins de l'armari i me'n vaig anar a dormir. L'endemà era dissabte, i no havia d'anar a l'escola així que em vaig aixecar molt tard, i vaig obrir l'armari i el llibre havia desaperegut. Vaig engegar la televisió i a les notícies deien.....S'ha perdut un llibre molt perillòs, molt gruixut, amb la tapa vermella i sense títol. Jo espantada em vaig ficar a trobar-lo per tota la casa fins que el vaig trobar, era a les golfes. Molt a poca poc em vaig anar acostant, de cop la porta es va tancar, estava molt espantada, al cap d'una estona els llums trambé es van apagar, tenia algú al darrera, no veia res ni tan sols el llibre que era molt gran. Tot va quedar en silenci i es va començar a sentir la dolça musica del llibre...Vaig fer un salt del llit i vaig caure al terra, tot havia estat un somni. I vigileu amb els llibres que us trobeu, mai se sap el que pot passar.
Laia C. 6èB
Laia C. 6èB
El mar
Mar,mar
ara calmat
em puc banyar
que bé, que si estar!
Mar,mar
ple de mariners,
que et prenen els peixos
cada cop més.
Mar,mar
tinc una solució
desfés-te d'ells
tingues compassió.
Marina comas 6è "B"
ara calmat
em puc banyar
que bé, que si estar!
Mar,mar
ple de mariners,
que et prenen els peixos
cada cop més.
Mar,mar
tinc una solució
desfés-te d'ells
tingues compassió.
Marina comas 6è "B"
La nit
S'acaba de fer de nit
No hi ha ningú al carrer
La lluna esta sortint
I el sol està dormint.
S' acaba de fer de nit
les estrelles es lleven
I jo m'en vaig a dormir
Quan es saluden entre elles .
Laia Casals 6èB
No hi ha ningú al carrer
La lluna esta sortint
I el sol està dormint.
S' acaba de fer de nit
les estrelles es lleven
I jo m'en vaig a dormir
Quan es saluden entre elles .
Laia Casals 6èB
El sol
El sol groguenc,
i taronja
calent del foc i
de color groc.
El sol groguenc,
i taronja.
La lluna ha arribat
i el sol s'ha amagat.
arnau villegas 6è "B"
i taronja
calent del foc i
de color groc.
El sol groguenc,
i taronja.
La lluna ha arribat
i el sol s'ha amagat.
arnau villegas 6è "B"
Matemàtiques
Dècimes, centèsimes
mil·lèsimes, unitats
centenes, desenes
són les matemàtiques
que m'han ensenyat.
Ada G. 6èB
mil·lèsimes, unitats
centenes, desenes
són les matemàtiques
que m'han ensenyat.
Ada G. 6èB
El 3 Toca el dos
Sabeu que el tres és un dels números més utilitzats del món? Doncs un dia el 3 va decidir tocar el dos de tant gastat que estava. Va marxar i va demanar a tots els nombres si els hi volia canviar. Va començar pel dos, el va trucar, però estava el contestador posat que deia: Ho sento he tocat el 22. El 3 va pensar:- i si metre no hi és li robo el lloc? I el tres va sortir corrents i pel camí va travar els germans 99. Ells li van dir:
- On vas tant de pressa?
- És que em vull canviar el lloc amb un altra número
- A doncs demana-li al 100 que també està fart de ser l’últim
- D’acord, gràcies
El tres va marxar volant. Però la casa del 100 era pràcticament inaccessible. Estava dalt d’un turó voltat d’un riu amb cocodrils i l’únic pont que hi havia estava tapat per els ferotges germans 111.111. En veure això el tres es va desanimar. Però no es va donar per vençut abans de començar. Se’n va anar a la fusteria i va comprar fusta per fer un avio de pedals. Si va estar al menys un mes, però al final ho va aconseguir. Es va enlairar, però no havia tingut amb compte els grans ocells que dominaven el cel. Els ocells van anar a destruir l’avio i ho van aconseguir. Tot i això el tres portava paracaigudes. I va aterrar dins al jardí de la casa. Va tocar el timbre i va demanar pel senyor 100. Va poder parlar, però com que el 100 li tallava el rotllo no ho ho va poder dir fins que se’n va cansar.
- Ara si. Oi que no t’agrada el teu lloc?
- No. Ningú em ve visitar i no puc sortir.
- Molt bé em vols canviar el lloc?
- Va si
L’endemà ja s’havia fet la mudança quan el 100 es va asseure a la cadira del tres les calculadores, els pannells, la informació de l’ordinador...
Tot s’havia canviat. El tres ara s’escrivia 100. Els científic, matemàtics, inventors, no entenien res. Després de uns quants dies va venir a casa del 100 (3) una visita del cap dels llicenciats en Matemàtiques a explicar-ho:
- Senyor 3 vull dir 100
- Si parli
- El problema es que desorientats amb aquest canvi. Tota la gent no sap res també es pensa que és una broma.
- Es que és una broma. Això només és un conta.
- A si ? I com és que afecta al món real?.
- Tu no vens del món real. Ets un personatge que surt en un conte. I resulta que aquest conte s’ha acabat. Ara tot ha tornat a la normalitat.
Arnau 6èB
- On vas tant de pressa?
- És que em vull canviar el lloc amb un altra número
- A doncs demana-li al 100 que també està fart de ser l’últim
- D’acord, gràcies
El tres va marxar volant. Però la casa del 100 era pràcticament inaccessible. Estava dalt d’un turó voltat d’un riu amb cocodrils i l’únic pont que hi havia estava tapat per els ferotges germans 111.111. En veure això el tres es va desanimar. Però no es va donar per vençut abans de començar. Se’n va anar a la fusteria i va comprar fusta per fer un avio de pedals. Si va estar al menys un mes, però al final ho va aconseguir. Es va enlairar, però no havia tingut amb compte els grans ocells que dominaven el cel. Els ocells van anar a destruir l’avio i ho van aconseguir. Tot i això el tres portava paracaigudes. I va aterrar dins al jardí de la casa. Va tocar el timbre i va demanar pel senyor 100. Va poder parlar, però com que el 100 li tallava el rotllo no ho ho va poder dir fins que se’n va cansar.
- Ara si. Oi que no t’agrada el teu lloc?
- No. Ningú em ve visitar i no puc sortir.
- Molt bé em vols canviar el lloc?
- Va si
L’endemà ja s’havia fet la mudança quan el 100 es va asseure a la cadira del tres les calculadores, els pannells, la informació de l’ordinador...
Tot s’havia canviat. El tres ara s’escrivia 100. Els científic, matemàtics, inventors, no entenien res. Després de uns quants dies va venir a casa del 100 (3) una visita del cap dels llicenciats en Matemàtiques a explicar-ho:
- Senyor 3 vull dir 100
- Si parli
- El problema es que desorientats amb aquest canvi. Tota la gent no sap res també es pensa que és una broma.
- Es que és una broma. Això només és un conta.
- A si ? I com és que afecta al món real?.
- Tu no vens del món real. Ets un personatge que surt en un conte. I resulta que aquest conte s’ha acabat. Ara tot ha tornat a la normalitat.
Arnau 6èB
El pomer
El pomer és gran
el seu fruit és verd
me'l quedo mirant
tot ell elegant.
Fa pomes vermelles
boniques i grans
i de grogues i verdes
també n'hi ha.
Marc López 6è "B"
el seu fruit és verd
me'l quedo mirant
tot ell elegant.
Fa pomes vermelles
boniques i grans
i de grogues i verdes
també n'hi ha.
Marc López 6è "B"
La tempesta
Sempre que hi ha tempesta
em poso vora la finestra
sempre que veig el llamp
m'espanto i surto pitant.
Sempre que el tro arriba
els nens es tapen l'oïda
i quan acaba la tempesta
Me'n vaig de sota la finestra.
Anna Bargués
em poso vora la finestra
sempre que veig el llamp
m'espanto i surto pitant.
Sempre que el tro arriba
els nens es tapen l'oïda
i quan acaba la tempesta
Me'n vaig de sota la finestra.
Anna Bargués
El basquet
La passo, me la passen
Tiro i la fallo
Agafo el rebot
Torno a tirar
I aquesta vegada entrarà.
Carlos Cruz
Tiro i la fallo
Agafo el rebot
Torno a tirar
I aquesta vegada entrarà.
Carlos Cruz
El mar
El mar és tranquil
per la tarda brillant
amb el sol que l'il·lumina
potser estic somniant
El mar és tranquil
per la nit calmar
i sempre acompanyat
potser no es veritat.
Ahlam 6è "B"
per la tarda brillant
amb el sol que l'il·lumina
potser estic somniant
El mar és tranquil
per la nit calmar
i sempre acompanyat
potser no es veritat.
Ahlam 6è "B"
El plataner
El plataner té grosses fulles
fulles de molts colors i
una escorça molt gruixuda
que fa una mica d'olor.
Té unes boles punxegudes
que a més d'un l'han espantat.
El plataner té el tronc gruixut
i amb més d'un esquirol damunt.
El plataner deixa caure fulles
que s'acomiaden amb tristor.
Andrés P. 6èB
fulles de molts colors i
una escorça molt gruixuda
que fa una mica d'olor.
Té unes boles punxegudes
que a més d'un l'han espantat.
El plataner té el tronc gruixut
i amb més d'un esquirol damunt.
El plataner deixa caure fulles
que s'acomiaden amb tristor.
Andrés P. 6èB
Parles
Tu,que tot el dia parles
què faries sense paraules?
seria difícil està callat
i anar sol per totes les aules.
Tu, que tot el dia parles
què faries sense paraules?
seria difícil caminar
sense que ningú et pogués parlar.
Brian 6è "B"
què faries sense paraules?
seria difícil està callat
i anar sol per totes les aules.
Tu, que tot el dia parles
què faries sense paraules?
seria difícil caminar
sense que ningú et pogués parlar.
Brian 6è "B"
A mi no em surt res
A mi no em surt res
serà perquè estic espès??
Tinc el cervell congelat
perquè no m'entra res al cap.
Ni poemes, ni contes
ni textos, ni cançons.
Ni pintures, ni dibuixos,
ni refrenys petitons.
Brian 6èB
serà perquè estic espès??
Tinc el cervell congelat
perquè no m'entra res al cap.
Ni poemes, ni contes
ni textos, ni cançons.
Ni pintures, ni dibuixos,
ni refrenys petitons.
Brian 6èB
El Mar
El mar és gran
ell és molt blau
onades fa
i a la platja van.
L'arena fina
cada dia es mulla
quan puja l'aigua
sempre la la mira.
Marc López
ell és molt blau
onades fa
i a la platja van.
L'arena fina
cada dia es mulla
quan puja l'aigua
sempre la la mira.
Marc López
Si jo fos
Si jo fos el mar
em passaria el dia nedant
Si jo fos una estrella
em passaria el dia mirant
Però si jo fos una animal
ni hi hauria nadal
Prefereixo ser com sóc
i celebrar les festes amb tots.
Paula V. 6èA
em passaria el dia nedant
Si jo fos una estrella
em passaria el dia mirant
Però si jo fos una animal
ni hi hauria nadal
Prefereixo ser com sóc
i celebrar les festes amb tots.
Paula V. 6èA
La pluja
La pluja tan brillant
cau i cau del cel
i jo estic mirant
si puc agafar un estel.
Sara Manuela A.
cau i cau del cel
i jo estic mirant
si puc agafar un estel.
Sara Manuela A.
els núvols
Núvols blancs
petits i grans
porten pluja quan n'hi ha
i quan fa sol se'n van.
Núvols blancs
petits i grans
si fa vent marxen corrents
i si xoquen cauen llamps.
Sílvia 6è "B"
petits i grans
porten pluja quan n'hi ha
i quan fa sol se'n van.
Núvols blancs
petits i grans
si fa vent marxen corrents
i si xoquen cauen llamps.
Sílvia 6è "B"
dimecres, 20 de febrer del 2008
El roser
Flors vermelles com la sang del drac
que ens tenen el cor robat
quan arriba l'hivern
les flors se'n van
i jo trista mirant.
Ruth
6è "B"
que ens tenen el cor robat
quan arriba l'hivern
les flors se'n van
i jo trista mirant.
Ruth
6è "B"
Els Pastorets
Satanàs, Llucifer,
Avarícia, Golosia,
Peresa, Ira i
Luxuria.
Rovelló i Lluquet,
Japó i Joanet
són fúries i
pastors, dels pastorets.
Marc López 6è B
Avarícia, Golosia,
Peresa, Ira i
Luxuria.
Rovelló i Lluquet,
Japó i Joanet
són fúries i
pastors, dels pastorets.
Marc López 6è B
Les assignatures
Música, mates
català i socials
Informàtica castellà
fisíca i naturals
Anglès plàstica
I el racò de l'escriptor
Són les assignatures
de Torellò
Joan V. 6èB
català i socials
Informàtica castellà
fisíca i naturals
Anglès plàstica
I el racò de l'escriptor
Són les assignatures
de Torellò
Joan V. 6èB
L'estoig
L'estoig és gran i quadrat
quan l'agafes està tancat
L'estoig té apartats
però a vegades són pesats
L'estoig és de color blau
tan a la guerra com a la pau.
Sara ah
6è"A"
quan l'agafes està tancat
L'estoig té apartats
però a vegades són pesats
L'estoig és de color blau
tan a la guerra com a la pau.
Sara ah
6è"A"
El rellotge
El rellotge fa tic-tac
sempre quan estic ben aixecat.
El rellotge fa piu-piu
sempre quan estic a prop del riu.
El rellotge fa xip-xap
sempre quan em toco el cap
Sara. ah
6è "A"
sempre quan estic ben aixecat.
El rellotge fa piu-piu
sempre quan estic a prop del riu.
El rellotge fa xip-xap
sempre quan em toco el cap
Sara. ah
6è "A"
Llibreta de color
Jo tinc una llibreta
una llibreta de color
colors de la Tardor
Groc, Verd i Marró
Paula V. 6è A
una llibreta de color
colors de la Tardor
Groc, Verd i Marró
Paula V. 6è A
El bosc
Arbre darrera arbre
la bellesa més gran
ens salva a tots
però l'estem maltractant
tallem i tallem
tan com podem
i no ens adonem
que el nostre món destrossem
Dobrin 6èA
la bellesa més gran
ens salva a tots
però l'estem maltractant
tallem i tallem
tan com podem
i no ens adonem
que el nostre món destrossem
Dobrin 6èA
El món
No sempre
On acaba el mar
Comença l'horitzó
On acaba l'horitzó
Comença el món
on acaba el món
allà comença la tristor
on acaba la tristor
allà comença l'alagria
i comença la pau
i la companyia
Arnau C. 6èA
On acaba el mar
Comença l'horitzó
On acaba l'horitzó
Comença el món
on acaba el món
allà comença la tristor
on acaba la tristor
allà comença l'alagria
i comença la pau
i la companyia
Arnau C. 6èA
Els colors
La meva vida
és plena de colors
liles, grocs,
verds i taronges
vermells, blaus
marrons i ocres.
La meva vida
és plena de colrs
gris i negre
quan tot és fosc.
La meva vida
és plena de colors
rosa i blanc
quan arriba l'amor.
Laia Casals 6èB
és plena de colors
liles, grocs,
verds i taronges
vermells, blaus
marrons i ocres.
La meva vida
és plena de colrs
gris i negre
quan tot és fosc.
La meva vida
és plena de colors
rosa i blanc
quan arriba l'amor.
Laia Casals 6èB
El sol
Ell brillant
d'un groc potent
amb la seva lluentor
tothom està content.
Ell brillant
de foc intens
amb els colors més vius
il·lumina l'estiu.
Ell brillant
dona vida a tothom
fins que arriba la nit
i es pon el sol.
Laia Casals
6è "B"
d'un groc potent
amb la seva lluentor
tothom està content.
Ell brillant
de foc intens
amb els colors més vius
il·lumina l'estiu.
Ell brillant
dona vida a tothom
fins que arriba la nit
i es pon el sol.
Laia Casals
6è "B"
Inspiració
Un poema he de fer
però no estic inspirada
el temps va passant
i estic bloquejada.
Per més que rumio
No se que posar
amb paraules somio
però no les puc fer rimar
Patrícia H. 6è A
però no estic inspirada
el temps va passant
i estic bloquejada.
Per més que rumio
No se que posar
amb paraules somio
però no les puc fer rimar
Patrícia H. 6è A
L'oreneta
L'oreneta saltava
però el gos l'atrapava
l'oreneta volava
amb una pota aixecada
l'oreneta menjava
i sempre escapava.
Khadija
6è "A"
però el gos l'atrapava
l'oreneta volava
amb una pota aixecada
l'oreneta menjava
i sempre escapava.
Khadija
6è "A"
El mar
El mar és blau
la lluna es reflexa
onades ben fortes
senyal de tempesta
El mar és blau
onades sorpreses
els peixos nedant
buscant moltes preses
Sílvia 6èB
la lluna es reflexa
onades ben fortes
senyal de tempesta
El mar és blau
onades sorpreses
els peixos nedant
buscant moltes preses
Sílvia 6èB
El mar
Mar,mar
ara calmat
em puc banyar,
que bé que si estar!
Mar,mar
ple de mariners
que et prenen els peixos
cada cop més.
Mar, mar
tinc una solució
desfés-te d'ells
tingues compassió.
Marina Comas 6èB
ara calmat
em puc banyar,
que bé que si estar!
Mar,mar
ple de mariners
que et prenen els peixos
cada cop més.
Mar, mar
tinc una solució
desfés-te d'ells
tingues compassió.
Marina Comas 6èB
L'odissea
Déus molt enfurismats
que el rei envaeixen
impedint la claror
que tots ells segueixen
ell passant pels perills
i molt de dolor
perquè no el guanyi
el dolent posseïdó
Dobrin
6è "A"
que el rei envaeixen
impedint la claror
que tots ells segueixen
ell passant pels perills
i molt de dolor
perquè no el guanyi
el dolent posseïdó
Dobrin
6è "A"
El mar
Onades blaves, petites i grans
que és això,
això és el Mar.
Onades blaves, petites i grans
el mar està sol
i la lluna reflexa.
Onades blaves, petites i grans
i persones van nedant.
Soraya 6èB
que és això,
això és el Mar.
Onades blaves, petites i grans
el mar està sol
i la lluna reflexa.
Onades blaves, petites i grans
i persones van nedant.
Soraya 6èB
Paisatge de Tardor
Cel blau
De núvols estampat
Un paisatge ple de pau
Un paisatge amb tranquil·litat.
Se sent el cant dels ocells
Sobre els arbres despullats
Aquests paisatges bells
De la tardor han arribat.
Patrícia Horas
6è “A”
De núvols estampat
Un paisatge ple de pau
Un paisatge amb tranquil·litat.
Se sent el cant dels ocells
Sobre els arbres despullats
Aquests paisatges bells
De la tardor han arribat.
Patrícia Horas
6è “A”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
