Tot just quan acabava l'estiu,
vaig veure un arbre ben viu.
Tenia les fulles molt grogues,
i n'hi tenia ben poques.
Semblava que estigués mort
però és que havia crescut tort.
Se'm va ocórrer pujar i
després no en vaig baixar
A partir d' aquell dia
l' arbre va ser meu nit i dia.
Xènia 6è B
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada