Quina tardor
gairebé em fa por.
Les fulles fan crec-crec
i em fan venir un calfred.
De sobte ha caigut un aiguat
quin temps més esbojarrat!
Una fulla m'ha caigut al cap
i s'ha amagat.
Era molt vergonyosa,
estava molt nerviosa.
A la tardor
tot s'omple de color,
però aquella flor
s'omple de tristor.
Lídia 5è B
dijous, 29 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada