![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifrKFYA3EbmtZSxhRfKwML9mx7VbqPPctBG5s6rf-owUh2tn6EslhFPUgfx14N5nCr9U43TxkEplF6HDP2E-JLMD0T_HE6STGXDFFXrXZR_bbYof9TnlpdnY-RfdH7XhdoRpoEsfwfXkk/s200/Imagen+045.jpg)
Es veu un prat vermell
que arriba fins a l’horitzó,
i als meus pensaments
ha arribat la seva olor.
És un prat de gallarets,
d’aquells que es treuen els pètals
i te’n fas collarets.
Quan jo era petita,
en tenia uns quants al balcó,
i me’n recordo
quan la mare
em cantava aquella cançó:
gall, gallina, pollet o gallaret,
i l’obria amb molta emoció
mirant a l’horitzó
aquell prat que
feia tanta olor,
ple de gallarets
d’aquells que et pots
fer collarets.
que arriba fins a l’horitzó,
i als meus pensaments
ha arribat la seva olor.
És un prat de gallarets,
d’aquells que es treuen els pètals
i te’n fas collarets.
Quan jo era petita,
en tenia uns quants al balcó,
i me’n recordo
quan la mare
em cantava aquella cançó:
gall, gallina, pollet o gallaret,
i l’obria amb molta emoció
mirant a l’horitzó
aquell prat que
feia tanta olor,
ple de gallarets
d’aquells que et pots
fer collarets.
Carla Guzman 6è A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada