dimarts, 13 de gener del 2009

El fantasma "Rock'n rol"


Del curs passat ens recordem del fantasma "Rock’n rol".
Tot plegat els nens de la classe van començar a parlar d’aquest fantasma. Era un fantasma que quan algú s’espantava ell apareixia però nosaltres crèiem que eren imaginacions.
El dia 24 d’abril, en Santi tenia molta por d’anar al lavabo sol i la Mireia, i jo la Xènia, el vam haver d’acompanyar i mira que va costar !
Suposem que era una història !!!

Xènia ,Gemma i Núria

dilluns, 12 de gener del 2009

NADAL


L’any passat el dia de Nadal va ser molt divertit,
perquè vam cantar moltes cançons.
Vam tocar instruments i vam veure els pastorets,
va ser molt emocionant perquè en Rovelló i el Pastor van ser caçats pels dimonis i feia molt riure
perquè deia :-M’han robat l’esmorzar qui ha estat!

I després els dimonis van començar a cantar i ballar i el rei dels dimonis Satanàs va dir: -Ja tenim sopar ! I en Rovello li va dir: Els Rovellons
són bons amb patata i ketxup però jo no tinc bon gust i el pastor va fer : -Atxis i en Rovello li va dir:- Jesús . I tots els dimonis van caure a terra
i en Rovello i el pastor es van salvar, l’Ainhoa i jo en Sergi ens ho vam passar molt bé.


SERGI I AINHOA

EL COLOM DE LA PAU

Fa uns quatre anys vam celebrar el dia de la pau, vam fer un colom de la pau, marcant-te'l amb les nostres mans. Ens les vam pintar de color blanc i el que és el dibuix era de color negre.
Portava una branqueta d’olivera a la boca.
El colom el van fer en Xixo i en Miquel que són els artistes de l’escola. Per marcar les mans vam haver de pujar sobre d’una taula; jo que sóc l’Ernest la vaig marcar a l’ala i l’Ona al pit. Es va dibuixar amb pintura a la paret de l’entrada del pati de l’escola.

Ona i Ernest - 5è A

SIMULACRE

Fa un any un dia de bon matí quan estava fent anglès va sonar la sirena de l’incendi.
En Xixo va posar fins i tot fum, va ser molt divertit.
Nosaltres ens vam espantar molt , però la Mireia i jo no ens vam espantar, va ser la Carla i la seva colla que estaven cridant com boges.
Tots els nens vam sortir a la pista.
I la classe de 4tB van sortir els últims, perquè no van sentir la sirena. Ha! Ha! Ha! quin riure!!! Després de 10 minuts vam anar a la classe. Tota la classe estàvem com esbojarrada. Després la mestra no podia amb nosaltres. Perquè estaven emocionats . I ens va renyar de valent. Després tots vam callar.

Mireia i Yi
5 è A

EL CARNESTOLTES

Era un matí d’un bon dia de novembre. Nosaltres vam anar tranquil·lament a l’escola. Vam arribar a la classe i les mestres portaven tots els cabells pintats de verd, blau, vermell... Nosaltres ens vam espantar una miqueta perquè semblaven boges. Quan vam estar a la classe la mestra ens va dir que a la tarda havíem de portar els cabells pintats d’algun color diferent. Quan van arribar a la tarda tots els nens portaven els cabells pintats. També ens va dir que l’endemà havíem de portar alguna cosa de nens petits. I continuava fins el divendres que cremàvem el carnestoltes i fèiem l’enterrament de la sardina. Dúiem penjades sardines dibuixades al coll. Això era súper divertit!!!



Marcel i Andrea
5è A

LA CASTANYADA

Quan érem petits ens agradava molt la castanyada.
El pati estava ple de fulles i anàvem vestits de castanyers i castanyeres.
Ens feien sortir al pati i seure al voltant d’una manta gegant on al mig hi havia la senyora castanyera. Portava unes ulleres rodones i ens deia que les portava perquè no hi veia de lluny. La castanyera ens explicava una historia mentre que en Xixo ens repartia castanyes, i tots ens les menjàvem entre rialles i ximpleries.



Carla i Jesús – 5è A

LA ROBA PENJADA A LES BARANES

A 3r. i a 4t. a l’escola era típic trobar roba penjada a les baranes.
Perquè a la classe d’educació física els nens i nenes es deixaven la roba quan es canviaven i no se’n recordava d’agafar-la ( durant aquest cursos hi vaig deixar dues samarretes). Si no les trobaves a les baranes les trobaves amb un fil penjat als bastidors.
A final de curs, (quan tornàvem de la piscina) si encara quedava roba, la penjaven amb cordills als arbres perquè tothom les veies.
Si encara quedava roba sense propietari, les guardaven per l’any que ve.


AINA I ÀLEX