Fantasies

Fa una setmana, em va passar el que ningú no s’imaginaria mai.
Tot va començar el divendres passat, quan com cada dia, vaig raspallar-me les dents, vaig beure aigua, i em vaig estirar al llit. Vaig agafar el meu company de somnis tendre, suau, tou com un cotó fluix: el meu osset de peluix, i vaig tancar els ulls. Quan ja estava a punt d’adormir-me, vaig sentir un sorollet que semblava venir de la finestra, però no hi vaig veure res. Vaig tornar a tancar els ulls i, al cap d’un moment, un altre sorollet. Vaig obrir-la, i de fora va aparèixer una cosa brillant, petitona i delicada com una rosa, amb dues ales fines com la seda, amb forma de pètal de margarida, una petita personeta voladora, i...
Un moment, allò semblava una fada!!!. Però deixeu-me pensar, jo devia estar somniant!!!, vaig pensar que, potser, si em fregava els ulls..., però no va funcionar, continuava veient el mateix. La fada em va dir que l’acompanyés, que era urgent. Em va tirar pólvores màgiques per poder volar i jo em vaig deixar emportar per la seva bellesa, vaig agafar el meu anell de la sort, que havia estat de la meva besàvia i vaig marxar. La fada em va comentar que l’havien enviada del món de les fades perquè trobés la noia de l’anell sagrat. Jo vaig preguntar de què es tractava i ella em va contestar que les fades que hi havia gravades a l’anell eren la reina i la princesa del món de les fades. Va explicar que la meva besàvia havia descobert, un dia, aquell món meravellós
i havia encarregat que quan el seu descendent
amb més imaginació tingués onze anys,
li ensenyessin aquell món.
Vam arribar a un bosc amb molts arbres i en el més gruixut de tots la fada es va parar.
- El teu anell encaixa en aquesta marca de l’arbre, si el poses i el gires cap a la dreta, et faràs més petita, per poder entrar dins d’aquest arbre, que és l’entrada al meu món -
Vaig girar la clau-anell i unes pólvores brillants em van envoltar i em vaig fer petita, vaig ser de la mida d’una fada!! Tot seguit vam entrar a dins del tronc i vam caure, per una mena de tobogan fosc. En arribar-hi em van presentar la reina que em va regalar un collaret fet amb diamants amb forma de fada en senyal del seu afecte, i també em va presentar la princesa. Em van dir que quan volgués podia tornar a casa, però mentrestant, podia fer la meva. Com que encara em duraven els efectes de les pólvores, vaig marxar volant, per poder contemplar allò des del cel. Hi havia unes flors precioses, fines, delicades i amb un aroma fresc, que des del cel es podia olorar. Hi havia arbres amb moltes fulles, de color verd clar i molt frondosos, semblaven gelats de menta. Hi havia plantes aromàtiques, amb una olor forta, però tan bona...Tot allò em feia sentir com...com a un element més de la natura, com si fos una flor, o un arbre o...Vaig enlairar-me cara al cel per poder-me estirar en un núvol i així deixar-me emportar mentre veia volar ocells a la meva altura! Vaig baixar i més enllà vaig veure un llac immens, semblava un mar! Vaig passar per allà i vaig tocar l’aigua mentre volava, semblava que m’acariciava!
Era un aigua molt neta, gairebé transparent, clara, però d’un color maragda. Com que era tan petitona, m’hi vaig estar estirada una estona, surant i relaxada, fins que va arribar la posta de sol. Vaig observar com es reflectia a l’aigua aquella esfera brillant, ardent, calenta, que em feia de radiador allà enmig de la natura, fent-me sentir, una mica més, com a casa. Tot era maquíssim, però estava cansada de tantes experiències i, sense voler-ho em vaig deixar caure en una marieta que hi havia per allà. M’estava adormint, quan la marieta va aixecar al vol. La brisa suau em topava a la cara com si em volgués acaronar. La marieta es va posar sobre un arbre, molt alt, des d’on es veia tot com si estigués en una muntanya, o com si estigués al davant d’una espècie de Catalunya en Miniatura. Tot era preciós, estava somniant desperta, quan va aparèixer la fada que m’havia guiat, em va espantar, arribant tant de sobte, i de l’ensurt vaig caure de l’arbre, sort que a sota meu hi havia una bassa bastant gran. Vaig caure allà i vaig quedar inconscient. Algú em va rescatar, i després d’això no em recordo de res. Només sé que vaig aparèixer al meu llit, una mica xopa i estossegant, mig ofegada i amb un collaret de fades. Seria veritat el que m’havia passat, o havia estat un somni? No ho sé, però va ser tan maco...

Patrícia Zamora i Guerrero
"S.O.S Planeta Terra"
Clavellina rosa de sisè