ÍNDEX
1- El petit Bernat
2- Una idea a l’escola
3- La biblioteca és millor del que un pot imaginar
4- No és tan fàcil com sembla
5- El pare lladre de idees
6- La investigació
7- La construcció de la nau
8- Els fums cap a dins
9- El gran viatge
10- L’avi d’en Bernat
11- Preparació per al segon viatge
12- El contacte i el descobriment
13- Solució i l’evolució
14- Una lliçó per al pare
15- L’evolució de la civilització
1. El petit Bernat
L’any 2085, en el petit poble de Torelló, en el carrer Olot número 27 hi vivia en Bernat, un nen molt espavilat que es pensava que els seus pares amb prou feines i treballs li pagaven l’escola. Ell pensava això, però cada dia a la tarda, sortint de l’escola, en Bernat havia de anar pels carrers o als contenidors a buscar menjar.
Mentrestant, els seus pares anaven a l’ajuntament a demanar els diners que cobraven cada mes. En Bernat no ho sabia, però els seus pares treballaven a la NASA de
Pobre Bernat! pensareu. I també se us deu haver fet un cuc a la panxa que us fa pensar perquè els pares d’en Bernat volen que el seu fill visqui aquesta vida. Doncs perquè tenen la gran, perillosa, pensativa i recargolada missió de donar al món la solució a la contaminació i per això havien de ser discrets, necessitaven extreure informació d’una mestra que anava a l’escola on anava en Bernat, perquè era la única persona de la terra que sabia el lloc on vivia una persona amb qui havien de parlar, i cada final de trimestre els pares d’en Bernat n’hi extreien una mica més.
2. Una idea a l’escola
Un dia, en Bernat, quan passava pel carrer St. Bartomeu, després d’haver passat per molts altres, va trobar una vella que ja caminava amb un bastó, tenia una veu ofegada, impotent i arrugada que gairebé no es podia escoltar, i li va dir:
- Els científics es pensen... (tus) que això de la contaminació és imparable, (torna a tossir ) però jo no penso el mateix, perquè si els prehistòrics van evolucionar molt i van fer molts descobriments, nosaltres també en podem fer tants com ells.
Aquestes paraules van ressonar pel cap del nen tot caminant, fins que va arribar a l’escola. Quan hi va arribar va intentar treures’ho del cap, però no podia, i mira que ho intentava però no podia i per acabar-ho de rematar aquell mateix matí tenia un examen de català. Per sort el timbre li va desvetllar el cap i li va sortir bé.A segona hora li tocava Naturals, i treballaven el tema de la contaminació, i a en Bernat li va tornar a rodar pel cap el que li havia dit la vella. Mentrestant, la mestra i els altres alumnes anaven canviant de tema
Ell anava rumiant una solució a la contaminació i anava pensant: el que nosaltres fem és llençar fums a l’atmosfera, però si els utilitzéssim d’energia aniria perfecte, però això encara seria massa difícil i ens hi passaríem massa temps, abans ja ens hauríem cremat, mmm... mmm... mmm... (van passar deu minuts) però i si mentre ho estudiem, llencem els fums a un altre lloc..., si però a quin? mmm... mmm... mmm... ja està! Si l’espai és infinit durant aquest període temps ho podríem fer, perquè només en contaminaríem una petita part, per tant aquesta seria la solució a la contaminació!!!.
De l’alegria que li va donar aquella solució es va aixecar de la cadira i va fer un crit, fins que es va adonar que estava a mitja classe i es va tornar a asseure amb la cara avergonyida i tots els altres companys/-es se’n van riure.
Quan va arribar a casa ho va explicar als seus pares i els seus pares, envejosos, li anaven donant voltes. No s’ho creien, el pla era gairebé perfecte.
3. La biblioteca és millor del que un pot imaginar
L’endemà en Bernat va tornar anar a l’escola molt entusiasmat perquè a primera hora li tocava Naturals i en Bernat va donar-hi més voltes, ell anava pensant: sí, però... el pla és perfecte però... jo que sóc un nen pobre com ho faré per dir-ho al món.... no tinc cabina teletransportadora i tampoc entenc ni l’àrab ni el rus només sé català, castellà i anglès.... ni m’entendria gairebé amb els anglesos. He de buscar algú que sàpiga molts idiomes mmm... mmm... mmm.. ja està!!!! El veí del cosí del germà del meu pare! I així hauríem d’anar a Tailàndia.... pufff per això necessitaríem la cabina teletransportadora; per tant, l’única cosa que puc fer és preguntar-li a la senyoreta quants idiomes sap .
–Senyoreta , una pregunta: quants idiomes saps?
–Tots els idiomes que sé que existeixen els sé, jo!
Malauradament, aquella senyoreta només en sabia un. En Bernat no va trobar cap més solució que anar a la biblioteca a estudiar idiomes. I cada dia, després de classes, a més d’ anar a buscar menjar anava a la biblioteca a estudiar idiomes, fins que se’ls va saber de memòria tots i després va pensar: la biblioteca és millor del que un pot imaginar, ja em sé de memòria tots els idiomes del món!
4. No és tan fàcil com sembla
Els pares d’en Bernat anaven donant voltes i voltes al pla perfecte que havia creat el seu fill i més voltes hi van donar quan el seu fill un dia que va arribar a casa els va dir:
-Mama, papa, ja em sé tots els idiomes del món, ja puc escampar la meva fantàstica idea. Però abans m’haureu de comprar una cabina teletransportadora i llavors ho podrem escampar pel món i podrem sortir de la pobresa i ens farem rics. Puff! però abans haurem de recaptar diners per poder comprar una cabina teletransportadora, i això ens costarà molt i fins que no ho aconseguim fer tot, potser ja ens haurem cremat puffff!..... ai!
-D’acord fill. Intentarem recaptar molts diners, el més abans possible i si els aconseguim, t’avisarem i viatjaràs per tot el món a dir-ho. Fins i tot aniràs a la NASA i si el teu somni es fa realitat et recompensarem amb tot el que tu vulguis.
En escoltar aquestes paraules, en Bernat es va posar tan content que va començar a fer salts d’alegria.
Anaven passant els dies, i els pares d’en Bernat li deien que estaven intentant recaptar diners, però no ho aconseguien, i en canvi, el que feien era quedar-se a casa intentant idear un pla per robar la idea a en Bernat. I per molt que s’hi feien, no tenien al cap cap pla suficientment segur per robar-li la idea. mira que n’havien ideat de bons, però gràcies a les càmeres de vigilància que gairebé no es podien ni desconnectar ni espatllar, tots els seus plans fallaven, i gràcies a les mateixes no podien posar a prova cap dels seus plans.
5 .El pare lladre d’idees
Un dia en Bernat, tornant d’escola, va trobar la mateixa vella i li va dir
-Bernat, els teus pares m’han dit que tu sol havies pensat la solució a la contaminació, i que la volies exposar al món, Jo et voldria ajudar, però no tinc cabina teletransportadora i no et puc ajudar. Però si que et diré una cosa : els teus pares t’amaguen molts secrets i un d’ells és una missió molt perillosa...
En Bernat se la va mirar espantat i va dir:
–No et crec, els meus pares no m‘amaguen res, i tu em vols enredar, jo confiava en tu, i tu m’has enredat!!! Mentidera!!! No m’enredis!!! - va dir cridant en Bernat, i se’n va anar corrents a casa.
Quan hi va arribar li va explicar tot al seu pare, i el seu pare va pensar: no suporto aquella vella xerrameca, ja s’ho trobarà. I li va dir:
–Tranquil, que deia moltes mentides no te’n pots fiar, de les velles. Per cert, saps com desconnectar les càmeres de vigilància?
En Bernat va desconnectar-les totes i quan va acabar, el seu pare va utilitzar el pla més eficaç per robar-li la idea. i així va ser com el pare d’en Bernat va sortir-se amb la seva i passar a ser el lladre d’idees.
6. La investigació
L’endemà, anant a escola, en Bernat va trobar una altra vella igual que l’anterior, que li va dir:
–La meva germana bessona et va mentir, però jo et diré la veritat perquè soc endevinadora...
- Si aquella vella és la teva germana bessona, no em faràs caure al parany de la vostra causa, i mai no et creuré!!! O sigui, que ja li pots explicar a la teva germana bessona, que has fracassat, i que no em podreu convèncer.
Quan va arribar a escola, ho va explicar al seu millor amic, i no s’ho va creure. Però quan van començar les classes ja se’n va oblidar i a la classe de Naturals ja pensava en la solució a la contaminació. Aquell vespre va tornar a casa carregat de menjar, perquè havia trobat un cuiner de carrer que li havia cuinat gratis, i quan ho va explicar als seus pares, van al·lucinar.
Aquella mateixa nit, el pare d’en Bernat ho va escampar per tota la NASA i va començar la investigació sobre la capa d’ozó. Era una investigació per als científics més experts de la terra perquè era tan i tan perillosa que amb un miserable error de càlcul podia explotar tota la terra i tot el sistema solar. En aquest cas, es convertiria en un forat negre gegantí, o crearia un altre BIG BANG. Però tenien molta confiança en els científics, perquè disposaven dels materials i instruments més avançats de tota la civilització humana i també disposaven de gent ràpida i eficaç per poder disposar dels materials o instruments el més aviat possible.
7. La construcció de la nau
Algun dia, de tant en tant, en Bernat tenia enfrontaments desagradables amb alguna bessona, però a part d’això, vivia una vida normal. L’ escola li anava bé i tenia bona relació amb els seus companys. Fins que un dia, quan va arribar a casa, li van dir:
–Bernat, t’hem de confessar que som rics. Han corregut rumors de la teva idea i la NASA se n’ha adonat i ens ha donat treball i sou.
Li deien una mentida, perquè ja no s’havien d’amagar del món, però en Bernat era llest i no s’ho va creure.
– I quin dia serà el primer viatge del llançament de fums a l’espai? - Va preguntar en Bernat, però li van contestar:
–Encara estan estudiant com agafar el fum.
I sí, a la NASA encara estaven estudiant com poder agafar el fum. van passar dies... dies... i dies... fins que un de vellet va dir:
- I si l’agaféssim amb globus?
Tots hi van estar d’acord, i llavors només faltava fabricar la nau. Però, quin tipus de nau? quina alçada? quina longitud? es preguntaven els científics. ..
- Ja està! Si ho féssim amb escala 1:9999 seria perfecte. va dir un.
- La maqueta fa 59cm d’alçada i 112 de longitud- Va dir un altre, i es van posar a calcular-ho.
-Per tant d’alçada faria 3566’31m. I de longitud 11198’88m.- va dir el més ràpid a calcular-ho de tots.
I ara només calia trobar un lloc prou gran per poder-la construir. Quan el van haver trobat, en qüestió de quinze dies ja la van tenir construïda perquè, com he dit abans, els científics disposaven del material més bo i més ràpid.
8. Els fums cap a dins
Sortia a les notícies, sortia als diaris, i a la premsa, sortia a tot arreu: la solució a la contaminació. Però no sortia en nom d’en Bernat sinó que sortia en nom del seu pare. En Bernat, quan ho va veure, va pensar en les velles germanes bessones. Tot el camí cap a escola anava pensant que tenien raó. “Els meus pares m’han enganyat, i les germanes bessones tenien raó. M’he de disculpar, o sinó, no podré sol contra els meus pares”, va dedidir.
Mentrestant, a la NASA els científics tenien un caos al cap com mai l’havien tingut. La companyia “Fums a Pressió Express” havia tingut un problema per posar els fums a dins els globus i per als científics havia passat a ser companyia “Fums a Pressió Inexpress”
–No ens en podem fiar mai més d’aquesta companyia!!! Li hauríem de treure fins i tot el títol Inexpress perquè no es pot suportar aquesta lentitud per part d’una companyia Express i menys d’una de fums comprimits.
Mentrestant, en Bernat amb la seva cabina teletransportadora va anar a casa de les bessones a disculpar-se.
–Senyores germanes bessones, vinc a demanar-vos perdó.
- Et perdonem, - van dir totes dues a la vegada
–I també us vinc a demanar el vostre ajut perquè no puc jugar a aquest joc contra els meus pares tot sol i necessito dues persones que m’ajudin a pensar com treure-li la fama al meu pare i quedar-me-la jo.
9. El gran viatge
Ja estava tot a punt: la nau ja era construïda segons el que donaven les investigacions, i ja s‘havia començat a investigar el fum per poder-lo utilitzar d’energia, i tot el menjar i aigua que necessitaven els astronautes per a tot el viatge estava preparat.
–Ara el meu fill ja no em podrà parar el peus!!! Pujaré a la nau i seré el més famós de tota la terra!! Ha,ha, ha ! Dominaré la terra amb dues mans!!! Abandonaré el meu fill i la meva dona!!! seré solter!!! I totes les noies de la terra voldran lligar amb mi!.
Mentrestant, a casa de les velles:
–Bernat, t’hem de confessar una cosa. T’hem estat seguint i donant-te pistes perquè jo sóc la teva besàvia i ella la teva àvia, però ens diuen i ens diem bessones perquè som iguals- li van explicar les velles a en Bernat, i en Bernat va quedar bocabadat, però després va reaccionar i va dir:
–Us juro que me n’alegro molt, però si mirem la televisió a qualsevol canal veurem la nau a punt de enlairar-se i no m’agrada fracassar. Haurem de pensar ràpid perquè si la nau s’enlaira haurem fracassat.
-Atenció a l’enlairament! Troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera, exosfera i el coet ja és a l’espai!!! Atenció, el coet es va allunyant de la terra, s’obren les comportes en direcció al sol i surten tots els globus, la nau fa un remolí per encaminar els globus cap al sol i es queda a mirar-ho. Però en un moment ha aparegut un vehicle molt estrany que ha tirat raigs làsers contra els globus, ha obert unes comportes i ha absorbit el fum i se n’ha anat. Això ha estat màgic, per a la humanitat i fins aquí EL LLANÇAMENT DE FUMS A L’ESPAI.
10. L’avi d’en Bernat
En Bernat, quan va veure allò, va pensar que ja ho havia perdut tot, però l’àvia i la besàvia li van dir:
–Vés a casa de la teva mare i digues-li per què s’ha tirat enrere en la seva operació-
En sentir aquestes paraules, en Bernat ho va fer de seguida, però pel camí va trobar un home que li va preguntar:
- On vas?- I sense que en Bernat tingués temps de contestar-li es va posar la mà al cap:
- O sigui, que tu ets el meu nét i vas a casa a dir-li a la teva mare que per què s’ha tirat enrere en el seu pla- va dir el vell que semblava que tenia cent anys com a mínim, i en Bernat li va contestar:
- Com ho sap vostè això? Segur que vostè es el meu avi o besavi?- va preguntar en Bernat, estranyat.
- Sí. Anessis on anessis, sempre et reconeixeria, perquè ets el meu nét. I tot això ho sé perquè tinc poders, gràcies al fet que he estat als pols i les radiacions solars m’han tocat de ple, i per acabar-ho de rematar em van fer servir per fer un experiment d’ADN. I per això, cada vegada que toco una persona veig el que pensa i el seu futur més proper i el teu futur més proper és que li preguntis a la mare per què s’ha tirat enrere en el seu pla.
En aquells moments en Bernat va anar a casa seva i hi va trobar la seva mare i li va preguntar. La seva mare li va explicar una llarga i desastrosa història que deia que el seu pare, per aconseguir el poder, havia fins i tot matat persones i havia fet coses desastroses i que per això s’havia tirat enrere el seu pla. I en Bernat es va desesperar, però la seva mare, utilitzant les idees de robar idees al revés, el va aconseguir consolar.
11. Preparació per al segon viatge
Després d’aquella aparició estranya al primer viatge, els de la NASA treballaven el doble de lents, perquè cada dia es passaven les hores mirant el vídeo i pensaven: “Com pot ser que hi hagi una civilització més avançada que nosaltres?” No paraven de pensar en això i precisament això era la seva perdició. En el que havien de pensar era en els fums, com els farien energia i en canvi només pensaven en com era possible que hi hagués una altra civilització sense que se’n poguessin haver adonat. En canvi, en Bernat i la seva família, menys el seu pare, pensaven en com fer girar la truita en aquestes condicions:
I si féssim anar-hi premsa,televisió i diaris...? - li farien preguntes que no sabria contestar i llavors hi anem a llençar indirectes i es tornarà boig.
Mentrestant, a la NASA ja s’havien afartat de mirar el vídeo, perquè els havia arribat una carta de la companyia de fums comprimits que ja tenien una altra càrrega a punt. Tots els de la NASA es van posar a treballar en la preparació del segon viatge, van avisar al pare d’en Bernat però estava tan ocupat mirant el vídeo que no va sentir el telèfonorella. Els científics de la NASA creien que sense el que va idear la solució a la contaminació no es podia fer cap més viatge i el van anar trucant fins que al cap de dues hores va contestar i va dir que al cap d’una hora estaria preparat.
12. El contacte i el descobriment
Al cap d’una hora, el pare d’en Bernat ja estava dins la nau. De cop es va sentir 10.... 9.... 8.... 7.... 6.... 5.... 4.... 3.... 2.... 1.... i quan anava a sonar el zero hi va haver un tall de la llum i per tota la NASA va ressonar:
- (grtuyytrewwvbtgrfddd) .
El cap de traduccions alienígenes va dir que resultava que el missatge deia: “Sabem parlar el vostre idioma, i quan hagueu desxifrat aquest missatge agafeu una cabina teletransportadora i aneu a les coordenades següents 01937284605 del planeta ADSfghjkl, allà podrem parlar sobre el tema dels fums.
El MJN (màxim cap de la NASA ) va agafar la primera cabina teletransportadora que va trobar i va anar al lloc on indicaven les coordenades del missatge i quan hi va arribar es va trobar una forma de vida molt petita que li va dir
–Escolta! Que no vulgueu ser de l’associació de planetes de la galàxia Paramón no vol dir que l’hagueu de destrossar . Ja sabem que esteu molt poc avançats en la civilització, però si us feu de la APGP avançareu molt més ràpid. Què me’n dius? Vosaltres, els del Sistema Solar, us voleu fer de la APGP ?
- El MJN va fer que sí amb el cap.
- D’acord!- va dir aquell petit extraterrestre - Només ho has de confirmar.
El MJN va fer que si amb el cap i va dir:
- Confirmo que, a partir d’ara, el Sistema Solar és de la APGP.
13. Solució i evolució
Quan el MJN va tornar a la terra, el van rebre amb grans aplaudiments i grans reverències. Però això només va ser durant cinc minuts. Després, tots els periodistes i tota la premsa i càmeres van anar a veure el pare d’en Bernat, i li van començar a preguntar coses que ell no sabia, com per exemple: “Quin dia exactament li va venir la inspiració?” o “Amb què es va inspirar?”. El pla de la mare d’en Bernat havia funcionat. El pare d’en Bernat es va començar a inventar respostes per a cada pregunta.
Mentre el pare d’en Bernat estava pels periodistes el MJN havia agafat una cabina teletransportadora i havia anat a les mateixes coordenades que el cop anterior i es va tornar a trobar amb el mateix extraterrestre i el MJN li va dir :
-Com es fa, perquè els fums que provoquem els humans es converteixin en energia ?
-Doncs, primer heu de posar en un globus tot el fum que hi càpiga i després heu de fer que el globus exploti dins la xemeneia de la fàbrica més gran del món. Un segon després de l’explosió a les restes del globus els ha de tocar fum. Llavors el fum serà d’un color diferent cada dia, el primer dia de color groc, el segon taronja, el tercer lila i així anar fent fins arribar a transparent. Llavors haureu de fer un cable gegant i l’haureu de posar a la xemeneia i l’haureu de connectar a la fàbrica. En aquell moment, la fàbrica explotarà i totes les xemeneies trauran electricitat.
El MJN va donar les gràcies a l’extraterrestre i se’n va anar després a la terra. Ho van fer i totes les xemeneies ara treien electricitat.
14. Una lliçó per al pare
El pare d’en Bernat va tornar a casa amb la intenció de descansar. Però quan va arribar es va trobar tota la seva família i el van començar a torturar mentalment, o sigui, a dir-li “T’ha anat bé, eh? l’entrevista!” o “No ho sabia que t’havies inspirat en una sabata” etc...
Aquell home no ho podia aguantar: o deixava que el món descobrís la veritat o la seva família el seguia torturant mentalment. Va decidir aguantar els comentaris una estona però quan va arribar en Bernat de l’escola ja no va poder més i va dir:
-Doncs digueu la veritat al món, perquè ja no m’importa. El canvi climàtic i la contaminació ja han estat solucionats. Per tant, jo ja ho he vist des de prop. Em vaig capficar massa en la meva missió i al final la va fer el meu fill. Jo li vaig prendre la glòria. Per això ara em tancaran a la presó i ni jo ni ningú podrà fer res en contra del fet que jo vagi a la presó.
Quan el món i la APGP se’n van adonar, va anar a un judici i després directament a la presó . I en Bernat va ser el més famós de la terra i a cada lloc on anava el saludaven amb grans aplaudiments.
El pare d’en Bernat ve rebre la millor lliçó de la seva vida.
15. L’evolució de la civilització
En Bernat cada vegada s’anava fent més gran junt amb el seu poble. Cada vegada avançaven més, fins i tot un dia l’extraterrestre li va dir com fer que la terra fos més gran i donés més recursos econòmics.
Però un dia l’extraterrestre li va dir a en Bernat que podia fer que tots els habitants de la seva civilització es tornessin com l’extraterrestre ,però en Bernat li va dir :
–No gràcies ! -perquè potser més endavant, si fem aquest canvi, ens costarà molt més evolucionar i no m’arriscaré a perdre una facilitat.
Abans en Bernat no es va aprendre tots els planetes de la APGP van pasar 366 dies, o sigui, un any i un dia. I en Bernat anava pensant : “Això m’ha costat més que aprendre’m els idiomes de la terra”.
Van arribar a evolucionar tant que hi va arribar a haver “pa amb tomaqueries” o “cibermercats” i tot!
El nom de Bernat ressaltava al llibre de noms: el nom de la persona que va fer més per a la terra en més poc temps.
Autor: Joan Vilarrasa Cubí
1 comentari:
Joan ets un crak
Publica un comentari a l'entrada