Tinc una planta a casa
que és una preciositat
és de vellut i vermella
quina casualitat !!.
Quan la iaia me la va portar
amb una torratxa la vaig plantar;
ara ja és molt gran
i els dies passen volant.
La rego cada dia
i brillant i alegra està
però un dia es morirà
i la vida se’m pansirà.
Judit Nuño
6è A
divendres, 14 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada