El dia ha acabat i la nit ha començat.
El cel ennegrit és molt bonic
tot de piquets brillants i petits,
em diuen que salti i que toqui el cel
i que vegi com la claror ,
traspassa els meus dits.
La lluna és damunt del meu sostre
i jo fixament admiro el seu rostre,
em sembla que riu.
Carolina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada