La lluna rodona
del cel penjada està,
brillant i contenta
sense parar de voltar.
De dia s’amaga
de nit ens sorprèn
a vegades rodona,
a vegades ni es veu.
De nit me la miro
tan sols un segon
després me n’oblido
tot era un son.
Esther 6è A
dijous, 13 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada