Una nit d'estiu
miro el cel
i veig els estels
són com cristalls
perduts a l'espai.
Tapada amb un vel
surt la lluna
vergonyosa, adormida;
s’emmiralla al riu
i em somriu.
Mònica 6è A
dijous, 13 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada